Enhorabona!
El nou estatut d’autonomia aragonés ja ha arribat al Congrés amb totes les benediccions del PSOE, PP, PAR i IU. Ara queda una tramitació que es preveu sense sorpreses, i tots contents i felisos. A lo millor hi ha alguna paraula més alta que altra amb allò de la reserva hidàulica dels cabals de l’Ebre, i poca cosa més. Només la CHA ha posat algunes pegues al text per una serie de motius entre els que està la marginació de la questió ligüística. La redacció pactada torna a allò tan indefinit i covard de les “modalitats linigüístiques” sense nomenar pel seu nom a les llengües d’Aragó: castellà, català i aragonés -ordenades pel nombre de parlants-. Dels drets dels catalanoparlants o aragonesoparlants a emprar les seues llengües maternes a tots els àmbits de la vida, de la normalització en resum, ni en parla. La CHA ja anuncia que si el tema linguístic no es millora al tràmit parlamentari, no votarà a favor de l’Estatut. Provablement s’abstindrà. És el màxim que podem esperar dels nostres representants a les Corts Generals, una abstenció contra un text que ens torna a marginar com a ocurrit sistemàticament des de la recuperació de la democràcia. Ja està tot sentenciat: l’Estatut d’autonomia d’Aragó certificarà un altra vegada, per si a algú li quedava algun dubte, la marginació dels catalanoparlants aragonesos. Mentre, els nostres representants es manifestaran supersatisfets amb la nova llei autonòmica consensuada entre tots, encara que siga patejant una altra volta els drets d’una part dels seus representats. Enhorabona!
