Pobra llengua castellana
Una pàssia d’alcaits especialistes en filologia romànica s’estén pel Matarranya i el Baix Aragó, cada volta que algun medi de comunicació pregunte al primer que s´hi trobe pel carrer, sobre quina llengua parlem als nostres pobles.
Però els entrevistadors mai van a Calanda, Valldalgorfa, Gandesa, Horta… Han d’anar precisament al nostres pobles perquè saben que molta gent segueix tenint una por cerval a que se comparo la seua llengua en la dels pobles veïns de Catalunya. Una por cerval a que se digue que parlem català. Tantes voltes mos han dit des del poder que la nostra llengua no arribe a la categoría de llengua ni mereix tindre el seu nom, que la gent s´ho han cregut de foma religiosa, i per molt que hagin canviat les coses en los raders trenta anys, les nafres velles segueixen obertes, s´endenyen i supuren. de tan en tant.
I com no hi ha conflicte sense una miqueta d’humor ni entrevista sense algun disbarat, que sem humans, mos entretindrem en una frase recent de l’alcalde de la Freixneda, que ve a dir que als pobles on arriba l’ensenyament del català, pràcticament tota la Franja, s’estan perdent les variants locals.
Això vol dir, senyor Algueró, que estudiar una llengua a les escoles pot ser negatiu o dolent per la mateixa llengua i els que la parlen? Vol dir que entre milers de llengües que hi ha al món només la nostra té variants locals? O vol dir, segurament, que ens hem d’oblidar de ser com sem i parlar com parlem perquè ho ha dit lo seu partit? Ja ens ho explicarà.
Perquè, si per dos horetes setmanals de català a les escoles de la Franja mos passe eixa desgràcia i se perden les variants locals, com vostè diu, això deu ser terrible per les variants de la llengua castellana arreu del món, perquè s’ensenya a les escoles totes les hores del dia, tots los dies de l´any. Pobra llengua castellana!
