“Chuntos por l’aragonés”
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de jkuny de 2006)
Promogut inicialment pel Consello d´a Fabla Aragonesa, al qual s´han sumat moltes de les associacions que treballen per la llengua aragonesa, se celebrarà a Saragossa i a Osca d´ací pocs dies, del 13 al 15 de juliol, el II Congrés de l´Aragonès. El primer ho va ser a Osca ara fa vint anys, promogut també pel Consello i altres associacions afins. Allà es van fixar unes normes ortogràfiques que han trobat prou acceptació, si bé darrerament han estat amplament desaprovades, així com també el model d´aragonès estàndard difós des del Consello, per la Sociedat de Lingüística Aragonesa (SLA), fundada el març del 2004, els membres de la qual procedeixen en gran part d´una escissió dins del mateix Consello. Ara com ara les posicions de la SLA i del Consello semblen irreconciliables. I això que és evident que, si no s´arriba a un consens entre les dues posicions, la situació de l´aragonès, ja prou precària, com tothom sap, pot fer-se insostenible. En una llengua de demografia tan migrada i amb una diglòssia tan forta com és el cas de l´aragonès molt difícilment es podrà avançar en la normalització partint de dos models de llengua estàndard. La Universitat de Saragossa que ja des del primer moment hauria d´haver dit la seua sobre l´estandardització de l´aragonès se n´ha inhibit totalment fins ara. La situació, doncs, no podria ser més envitricollada. I tanmateix en els papers que m´arriben de “Chuntos por l´aragonés” crec veure-hi una porta oberta a l´esperança. L´objectiu bàsic d´aquest II Congrés és la creació d´una Acadèmia de la Llengua Aragonesa, institució que puga tirar endavant amb autoritat reconeguda l´estandardització de la llengua. I en la llista de consens dels possibles membres d´aquesta futura acadèmia veig, al costat de noms de membres del Consello, així com de professors d´universitats de fora d´Aragó, també noms de gent de la SLA i de la Universitat de Saragossa. El necessari consens podria ser possible -per al bé de tots nosaltres. Perquè la supervivència de l´aragonès ens afecta a tots: tant als que parlen aquesta llengua, com als que ho fan en castellà o en català.
Artur Quintana
