Viles i Gents

Amb esta frase Marcelino Iglesias ha sentenciat el nou Estatut de les Corts. Un Estatut que no em reconeix com a parlant de català. Una llei que m’ha de regir com a ciutadà d’este país sense fer oficials el català i l’aragonès. Europa ha demanat a l’Estat Espanyol que aplico els seus compromisos en política lingüística, i ha apuntat els incompliments que es produïxen reiteradament a Aragó. I Aragó ha decidit que es manté, s’afirma i es ratifica en la seua voluntat de discriminar les comunitats lingüístiques. Que ningú no pensa fer res?
És evident que la nostra dreta política és un calvari: cavernària, reaccionària i anticatalanista, quan no xenòfoba. I no té cap intenció de civilitzar-se. És incapaç de veure la pèrdua del nostre parlar per la contínua discriminació lingüística que patim. Però els que mos han fet tremolar han estat el PSOE i IU. Han marcat la seua jugada històrica més hipòcrita. Sempre han fet un paper de “nosaltres estem pel català, però estos del PAR no ens deixen”. Mentre, CHA presentava una esmena clara: cal fer les llengües oficials. I hi havia la posició particular de personalitats del PAR i del PSOE del Matarranya i de la Franja que afortunadament han donat suport a l’oficialitat. Però la resposta a tots estos equilibris ha estat una esmena conjunta a Saragossa del PSOE i IU i tota la dreta cavernària, amb la voluntat de deixar ben blindada la discriminació i fer impossible qualsevol negociació sobre les llengües. I ara què? El mateix article sobre “llengües i modalitats” dels darrers 24 anys ens limitarà de nou per a desenvolupar-nos com a ciutadans normalets. La ràbia que es sent és impressionant. Ens donem de baixa d’este país? Que ja el conec des del seu primer Estatut d’Autonomia, per repetició, reiteració i insistència en discriminar-me. No els quadro. No em quadren.