Viles i Gents

El 23 de juny –vespra de sant Joan- està previst la inauguració a la Vall del Tormo d’unes noves dependències de Casa la Vila en un edifici monumental rehabilitat a la plaça, a principi del segle XIX anomenada de la Creu. La restaurada construcció ha rebut diferents denominacions: casa del Queretà, casa la Sorda i molí del Negre de Gafets –la més antiga-. L’edifici és un dels més grans i singulars de la població on hi havia hagut una vaqueria i un molí que donaven al carrer de Baix i una botiga de roba i un cafè a la planta noble que dóna a la plaça. Després de la mort dels usufractuaris, que no tenien fills, els propietaris, que viuen a Barcelona, veient com la notable construcció s’anava assolant, finalment, amb molt bon criteri, la van cedir a la població.
Amb la propietat municipal l’ajuntament des de l’any dos mil l’ha anat rehabilitant en diferents fases fins enguany per instal•lar diferents dependències del consistori. A la planta baixa està previst situar el Centre d’Interpretació dels jaciments arqueològics més importants de la població: la Torre Cremada, els Trullets i el Serrao que van estar excavats i consolidats durant la dècada dels 90 per arqueòlegs de l’Universitat de Toulouse i el Taller d’Arqueologia i Prehistòria d’Alcanyís. La recent inclusió de la Vall del Tormo dins de la Ruta dels Ibers del Baix Aragó esperem que accelere el Centre d’Interpretació que amb la pròxima reapertura de la Via Verda de l’antic ferrocarril i la privilegiada situació de la vila a la nacional 420 poden consolidar-se com a factors dinamitzadors per al turisme local. Sector econòmic en constant expansió a tota la comarca del Matarranya del que la Vall del Tormo ha quedat una mica al marge però que a partir d’ara, amb les noves infraestructures turístiques, esperem tinga un millor futur.

Amb esta frase Marcelino Iglesias ha sentenciat el nou Estatut de les Corts. Un Estatut que no em reconeix com a parlant de català. Una llei que m’ha de regir com a ciutadà d’este país sense fer oficials el català i l’aragonès. Europa ha demanat a l’Estat Espanyol que aplico els seus compromisos en política lingüística, i ha apuntat els incompliments que es produïxen reiteradament a Aragó. I Aragó ha decidit que es manté, s’afirma i es ratifica en la seua voluntat de discriminar les comunitats lingüístiques. Que ningú no pensa fer res?
És evident que la nostra dreta política és un calvari: cavernària, reaccionària i anticatalanista, quan no xenòfoba. I no té cap intenció de civilitzar-se. És incapaç de veure la pèrdua del nostre parlar per la contínua discriminació lingüística que patim. Però els que mos han fet tremolar han estat el PSOE i IU. Han marcat la seua jugada històrica més hipòcrita. Sempre han fet un paper de “nosaltres estem pel català, però estos del PAR no ens deixen”. Mentre, CHA presentava una esmena clara: cal fer les llengües oficials. I hi havia la posició particular de personalitats del PAR i del PSOE del Matarranya i de la Franja que afortunadament han donat suport a l’oficialitat. Però la resposta a tots estos equilibris ha estat una esmena conjunta a Saragossa del PSOE i IU i tota la dreta cavernària, amb la voluntat de deixar ben blindada la discriminació i fer impossible qualsevol negociació sobre les llengües. I ara què? El mateix article sobre “llengües i modalitats” dels darrers 24 anys ens limitarà de nou per a desenvolupar-nos com a ciutadans normalets. La ràbia que es sent és impressionant. Ens donem de baixa d’este país? Que ja el conec des del seu primer Estatut d’Autonomia, per repetició, reiteració i insistència en discriminar-me. No els quadro. No em quadren.