Llengües sense nom
(Article publicat el dissabte 17 de juliol de 2006 al Diario de Teruel)
Tenia ja escrita la meua columna per aquesta setmana i a l’últim moment he decidit canviar-la. El motiu no és altre que les notícies que ens arriben sobre la consideració de les llengües minoritàries en el projecte de l’Estatut d’Aragó, producte de les esmenes d’allò que podríem anomenar un quatripartit (PSOE, PP,PAR i IU). En les dites esmenes es parla de llengües i modalitats lingüístiques, però no es diu res de català o aragonès —un monument a la indefinició, a la hipocresia o a la manca de coratge. En un altre punt es diu que una llei de les Corts d’Aragó regularà l’ús, els drets, les zones de parla, la promoció, etc., etc. Qui es por creure que aquesta llei podrà veure la llum algun dia? No portem deu anys amb la mateixa cançó, esperant-la, demanant-la, anunciant-la, ajornant-la, altrament dit, marejant la perdiu…! Si al menys s’hi hagués aprofitat tot aquest temps dilatori per fer pedagogia entre la gent de bona fe… .Vull deixà ben clar que l’esmena de la CHA, amb referència a les llengües minoritàries, es ben diferent d’eixa del “pseudo-quatripartit-contra natura”, perquè declara amb fermesa la cooficialitat i s’esmentenclarament l’aragonès i el català. No veig com impròpia l’actitud de dos dels quatre partits, atenent la seua ideologia, però els altres dos, no entenc com han pogut claudicar.
Amb tota la fermesa i navegant per un mar personal de ràbia, d’impotència, de tristor i de decepció, els diria…, els dic: la regulació i protecció de les llengües pròpies mai haurien de respondre a majories polítiques, si no a criteris acadèmics de les universitats, dels lingüistes, filòlegs i escriptors. Em quedo tranquil deien el que he dit, surant ingràvid i abastant-me d’arguments. I mentre tant el català a la Franja s’hi va diluint i hi surten com bolets els defensors de les modalidades linguísticas que ni han fet ni faran res per allò que els preocupa tant. I si volguessin alçar-se com a defensors de debò, què en podrien fer sense saber llegir ni escriure la seua pròpia llengua?
L’Aragó tindrà Estatut
diferent de tot lo món:
no serà nació i menys regne,
amb dos llengües sense nom.
José Miguel Gràcia
