“Iberia polyglotta”
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 3 de juny)
Amb el títol que encapçala aquest article fa poc, enguany mateix, que l’editorial Lenzen de Titz (República Federal Alemanya) ha publicat una antologia de poesia i prosa breu contemporànies de totes les llengües parlades tradicionalment en aquesta península, en versió original i traducció a l’alemany. Els autors, una setantena, hi van agrupats per llengües i cada llengua és precedida d’una breu aproximació sociolingüística actual i ben fonamentada. A l’inici de cada capítol un mapa de la Península Ibèrica situa amb exactitud les fronteres de la llengua respectiva. De cada autor s’ofereixen de dos a tres textos, i a cada llengua li corresponen uns set a deu autors, fet que cal remarcar, ja que massa sovint en antologies paregudes hi sol haver un fort desequilibri a favor del castellà, deixant les altres llengües reduïdes a una presència poc més que testimonial. Els antòlegs, com a bons lingüistes, saben que a les llengües no se’ls poden aplicar judicis de valor i discriminar-les pel nombre de parlants o pel poder polític que les prestigia i sosté, posem per cas, sinó que totes, com a creació que són de l’ingeni humà, s’han de tractar per un igual. I així és com ells ho han sabut fer. De tot plegat n’ha sortit un gruixut volum d’unes 400 planes. L’edició de l’antologia ha anat a cura d’Aina Torrent i Hans Ingo Raddatz, i entre traductors i autors de les introduccions hi ha col·laborat una trentena de persones, cosa que mostra l’interès creixent per les llengües i literatures ibèriques per part dels romanistes alemanys, amb inclusió també del basc encara que no siga una llengua romànica. L’Aragó trilingüe, les nostres tres llengües: l’aragonès, el castellà i el català s’hi troben força ben representades amb set, deu i deu autors respectivament, dels quals vuit són del nostre país. En el cas de l’aragonès, que jo sàpiga, és segurament la més extensa antologia d’aquesta llengua en versió alemanya. En resum: una obra ben feta i una antologia que convindria que els antòlegs d’aquesta Península tinguessen molt en compte a l’hora de redactar-ne de noves.
Artur Quintana i Font
