Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27de maig de 2006)

Silenci! Ja n’hi ha prou de crits al meu voltant. Sembla que els fumadors i jo som els únics “pecadors” en un món on la religió tradicional es trontolla i es converteixen en dogmes els patrons de moda i els designis dels mitjans de comunicació.
Sóc una persona excessivament tímida com per acceptar convertir-me en la diana de totes aquestes mirades que em sotgen al carrer o a l’autobús. Ara fins i tot en la meva pròpia casa.
Les mirades al carrer em fan sentir com una bestiola rara; a l’institut la directora guaita les meves sortides del lavabo i la majoria dels professors m’observen una vegada i una altra tractant de descobrir qualsevol símptoma que es reflecteixi en la meva cara. El meu pare s’enutja sovint amb mi i exclama que no entén res, mentre la meva mare acaba gairebé sempre per plorar.
Totes les revistes i les cadenes de televisió, per molt zaping que facis, acaben per oferir-te plats llaminers i glaçats deliciosos; mentre que, al cap de poca estona, sorgeixen un ramat d’anuncis amb potingues miraculoses: cremes aprimadores, anticel·lulítiques, reafirmants…, i, com no és cosa d’estar-se’n, la panacea de les operacions d’estètica per arreglar-te el nas, enxiquir-te les orelles, posar-te el cul de la teva actriu favorita o adequar-te els pits a la talla de la més recent temporada. Prometen fer miracles amb la teva imatge, des d’una liposucció pagada en còmodes terminis, fins a convertir-te en una nova dona, més estimada, més guapa, més desitjada, més segura de tu mateixa, sempre, això sí, a cop de bisturí i de talonari.
Sap, doctor? He arribat a odiar el meu cos. En el meu fur intern ho sé, reconec que tinc necessitat d’ajuda per sortir d’aquest infern de dubtes, però ajudi’m en silenci, li ho prego, des de l’acolliment de la seva consulta o entre les asèptiques parets d’un hospital, i, si us plau, Prou de cridòria! Només sóc una malalta, res més, i sento ràbia envers tot aquell que, en el seu profit, clama al cel la meva debilitat com quelcom escandalós i abominable, per tractar així de convertir-me en el seu particular monstre de fira.