Els preus dels pisos
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 20 de maig)
(A l’Aragó van pujar més els preus dels pisos que a la resta d’Espanya, durant l’any passat)
Escriure sobre els preus de l’habitatge en un espai tan reduït té un inconvenient i un avantatge. L’inconvenient: que no es poden dir gaires coses en intentar explicar les raons dels augments progressius i mantinguts. L’avantatge: un no es pot equivocar massa, escrivint tres centes paraules.
Tot seguit intentaré donar esquemàticament unes quantes raons o motius de l’esmentat creixement: a) En primer lloc hauríem de situar els baixos interessos que fan que es puguin signar hipoteques a quaranta o cinquanta anys per a reduir els pagaments mensuals. Amb un interès alt, s’arriba a un punt a partir del qual per més que s’allargui el termini gairebé no es redueixen els imports a pagar mensualment. b) La creença —fins ara aparentment real— de que els preus dels pisos no baixen mai; fa que es considerin els totxos com una bona i segura inversió. c) L’habitud espanyola de tenir una segona residència. d) La forta demanda d’habitatge dels estrangers que venen a les costes de la Mediterrània cercant-hi el sol i relativament preus baixos. e) Es nota també una demanda, no tant incipient, per part dels emigrants. f) El sentit tan arrelat en disposar d’habitatge propi. g) El creixement econòmic dels últims anys (en aquests moments un dels més grans de la Unió Europea. h) Als bancs els va força bé el negoci de les hipoteques. i) Els API tenen la tendència de rectificar a l’alça els preus dels venedors.
Les xifres ens fan patent que en Espanya es construeixen més habitatges que en tota Gran Bretanya, França i Alemanya juntes.
Es podria treure la conclusió que amb tants motius per a la pujada de preus, queda garantida l’estabilitat, o més encara, el seu creixement any rere any. No és com sembla. Atès el gran volum de la bombolla immobiliària, pot arribar un dia de canvis, després de sobtats augments dels tipus d’interès. Això donaria per a una columna molt més llarga.
Últimament s’alcen moviments entre el joves d’una certa protesta i reivindicació. Només que un percentatge significatiu de joves compradors aplacés la compra uns quants mesos, es notarien els efectes en el mercat immobiliari.
Al moment de comprar un pis
a tots mos pareix molt car.
Qui no té desig que pujo
una volta l’ha comprat?
