Mudèjar i “toricos” nòrdics
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 6 de maig de 2006)
L’aragonés que aquests dies primaverals passeja per Schwerin, la capital de Mecklenburg, se sorprèn de trobar als edificis oficials l’escut del land amb un toro desvergonyit que li ensenya la llengua. I més gran és la sorpresa quan al mig d’una plaça se li presenta un monument amb un torico damunt d’un pedestal, només que el toro és una mica més gran que el de Terol i el pedestal no tant alt. Per un moment dubta si no s’haurà equivocat de país. I aquests dubtes seguiran augmentant perquè, al girar-se, veu no gaire lluny la immensa catedral de Schwerin, tota feta de maons, tant les naus, com les torres i els edificis adjunts, i decorada amb unes característiques sanefes, fileres, columnes, arquets i amb maons de superfície sovint vidriada, amb diferents verds i marrons: mudèjar pur, doncs. I tot això s’anirà repetint a cada ciutat de Mecklenburg —a Wismar, Rostock …— o de Pomerània —a Stralsund, a Greifswald, …— que el nostre aragonès visita, sempre més agradablement sorprès. L’impressionaran especialment les ruïnes del gran monestir d’Eldena, mausoleu dels grans senyors de Pomerània, una mena de Poblet íntegrament mudèjar que ha estat popularitzat pels quadres de Caspar David Friedrich. I s’encaterinarà davant del carner (kärtner) de Bad Doberan tot decorat de maons vidriats multicolors. Encuriosit per tot plegat mercarà en una llibreria un manual que li recomanen de backsteingotik, de ‘gòtic de pedra cuita’, que és com en alemany anomenen en general el seu mudèjar, i també parlen d’un “romànic de pedra cuita”, encara que menys, perquè la cristianització va arribar ací una mica més tard, o d’un “barroc de pedra cuita” i de tots els “neos” corresponents. Pel manual s’assabentarà que aquests paral·lelismes arquitectònics entre Terol i Mecklenburg-Pomerània que ha anat observant no són fruit de la casualitat, sinó del fet, entre altres factors, que tant a la Vall de l’Ebre com a les planes del nord d’Alemanya la pedra escasseja, i d’aci que tant en un lloc com en l’altre construïssin amb maons, i també que alguns detalls decoratius són de directa influència nostra.
Artur Quintana
