Suspicàcies i recels
A casa nostra, les vacacions de Setmana Santa han segut molt reposades. És possible que hage influït la capritxosa meteorologia primaveral que cada dos per tres s’ha pres la llibertat d’obsequiar-mos algunes hores de gloriosa bonança, seguides d’unes altres bromoses i humides com les que vam haver de patir el dia de la Rosca. Però, per un altre costat, eixes jornades d’obligat enclaustrament m’han permés contrastar notícies i opinions diverses sobre alguns temes d’actualitat. És possible que alguna d’eixes informacions no passo de ser una llegenda —en este cas rural—, però es rumorege que hi ha un altre personatge —un famós empresari turolenc—, que ha mostrat interés en adquirir un mas del terme de Mont-roig. Si es confirme la notícia, l’interessat passarie a integrar-se en la llista de cèlebres aragonesos que han comprat masos per a transformar-los en segones residències. I també es diu que es vol instal·lar un camp de golf per les ribes del Tastavins. Un equipament que vindrà a complementar l’elitista oferta esportiva iniciada amb lo centre hípic de la Torre del Marquès. Les suspicàcies no s’han fet esperar: la gent es pregunte amb quina aigua el regaran —a no ser que espéron baixar-la des d’aquell presumpte pantà que ja fa anys que diuen que es vol fer per l’Escresola. I els grangers recelen que els nouvenguts, que només deleren naturalesa, paisatge, tranquil·litat i aire pur, més prompte que tard començaran a queixar-se de les pudors i tot los hi farà nosa, i que, de seguir les coses per eixe camí, potser es cumplixque aquell adagi de la literatura oral quan sentèncie que “forasters vindran que de casa mos trauran”. Evidentment, mentre la gent s’hage de guanyar les garrofes amb les granges —i presumiblement això serà així durant molts anys, si és que mai s’acabe—, caldrà un esforç de tolerància per part de tots per a fer compatibles les residències al camp amb les activitats pròpies del món rural. I pel que fa al camp de golf, dubto molt que sigue necessari.
