El Franja Rock es consolida
Pena-roja de Tastavins (Matarranya) va celebrar el passat 8 d’abril un nou Franja Rock. La sisena edició d’este festival va consolidar el seu públic, lo seu esperit reivindicatiu i el compromís dels jóvens per la seua terra. La nit del divendres es va preparar l’ambient lúdic amb una sessió de cinema i van continuar els preparatius finals acompanyats de l’ambient festiu. L’Associació de Jóvens de Pena-roja portava un dur treball d’organització.
La tarda del dissabte va escomençar amb una demostració de malabars i el taller per a aprendre a aixecar un diàbolo, jugar amb les carioques o mantindre en equilibri un plat. A continuació es va fer un partit de pilota i de birles. Estos dos jocs tradicionals del Matarranya van tornar a eixir al carrer després d’anys de desaparició i van ser una bona excusa per a recuperar de la memòria el tipus de pilotes dels trinquets i els llocs tradicionals del joc. A les birles se va viure una competició que només es destensava amb el record dels lloguers de birles dels diumenges i les apostes entre els jugadors. L’exposició “Quan érem emigrants” de l’Associació Cultural del Matarranya va tindre una assistència de la gent més gran, que recuperaven la fotografia de les fortes migracions dels 60, dels qui es van quedar a les comarques i de la pobresa de la ciutat.
I la nit va acollir l’acte central del Franja Rock al voltant del concert. Els primers en escalfar la nit van ser los “Lilit i els Bufafocs”, amb sons que combinen el rock amb la música tradicional del baix de tuba, só de gaita i introduccions de veus de la més pura tradició valenciana. “Mallacan” continuava la mescla de sons de raïl amb ska i rock combatiu. El missatge clar en llengua aragonesa s’acompanyava també de lletra en català. Finalment van aparèixer els “Gen” que van fer explotar el públic amb punk-rock autèntic i un moviment ràpid. La festa final va prendre el seu ritme més frenètic amb la música electrònica de “Dj Piti” del Matarranya fins que el sol va donar els primers tocs d’atenció.
Lo Franja Rock també va convertir-se en una nova experiència del projecte Músics per les llengües, que diferents grups han encetat per promocionar les llengües minoritzades. A partir del teixit d’una xarxa entre grups que intercanvien informació, sales de concert, experiències i concerts conjunts, donen a conèixer la diversitat lingüística i el respecte per les llengües i la seua normalització.
El Franja Rock ha consolidat en la seua sisena edició l’esperit reivindicatiu del festival que augmenta d’oferta de material cultural i reivindicatiu, música combativa, roba de contingut polític, paradetes de recollida de signatures, entre les que va tindre un paper important la d’aturada del pla eòlic de la Terra Alta. L’Associació Cultural del Matarranya també va tindre el seu punt de distribució i va mostrar especial interès en estendre’s en les preocupacions dels jóvens. Una vegada més es podia palpar el compromís dels jóvens pel seu territori i els seus pobles.
