Capacitat pròpia
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de maig de 2002)
De temps en temps, però cada volta més espaiadament, llegeixo als diaris o escolto per la ràdio que novament a Terol s’estan movent els de la plataforma “Teruel existe”. D’avant d’aquesta notícia sempre se m’han produït sentiments contradictoris. D’una banda em plau pensar que amb aquestes reivindicacions s’aconseguiran coses bones per a les terres de Terol, a més de fer augmentar els desigs dels turistes de visitar-les, fet que comportarà l’arribada d’un grapat d’euros. D’altra banda sento una mena de tristor en pensar que el fet de demanar o d’ocupar-se massa en demanar no esmorteixi la capacitat dels individus o de la societat per a desenvolupar, crear o engrandir les capacitats pròpies. I en ve al pensament allò de “donar peixos o una canya de pescar una sola volta”.
No seré jo qui rebutgi les ajudes, subvencions, obres de infraestructures, etc., però penso que el veritable desenvolupament d’una vila agrícola o de una comarca, per posar un exemple, l’ha de fer la pròpia gent i des de dins: millorant els cultius, assignant els recursos necessaris a cadascuna de les explotacions, s’han d’evitar traspassos de fons entre activitats sense justificació econòmica, han d’organitzar-se col·lectivament per defendre preus i mercats, s’han de reduir el costos de les explotacions, des de les cooperatives o associacions s’hauria d’establir una oferta diferenciada de productes (la qualitat és molt important, però la diferència encara ho és més), etc., etc. .
Vull creure que les granges o explotacions ramaderes tenen més present el compte d’explotació del negoci, perquè si no fos així viurien poc de temps.
Un altre capítol d’interès econòmic per a les viles del Baix Aragó és l’explotació de les potencialitats turístiques del paisatge: de pedres, camps, dels arbres i el color. I això dóna per un altra o altres columnes de Lo cresol.
Si el meu veí té un tractor,
jo ne vull un de més gran
que llauro més i que tingue
més presència i més cavalls.
José Miguel Gràcia
