En el centenari d’en Joan Coromines
(Article publicat al Diario de Teruel, columna Lo cresol el dissabte 25 de març)
El 23 de març del 2005 en Joan Coromines i Vigneaux hauria complert cent anys. Havia nascut a Barcelona de família benestant, la mare era pedagoga i el pare escriptor i polític. Ja de jovenet va decidir que estudiaria lingüística. Durant un cert temps potser va dubtar entre estudiar romanística o indoeuropeística, però el fet de pertànyer a una llengua i cultura, la catalana, de sempre perseguides i menyspreades, segurament va pesar a l’hora de decidir-se per la romanística. Va estudiar a Barcelona i a Montpeller i es va doctorar a Madrid amb Menéndez Pidal. Becat per la Junta d’Amplicació d’Estudis va seguir cursos a Zuric i a París. Després de le guerra, a l’exili, fou professor a Mendoza i a partir de 1945 a Xicago. El 1967, jubilat, tornà al país. Morí a Pineda del Mar el 1997. Amb les seues tres grans obres, els diccionaris etimològics del castellà i del català i l’Onomasticon Cataloniae Coromines marca un abans i un després en l’estudi de la història d’aquestes llengües i de les restants iberoromàniques. La seua obra no només és fruit d’una immensa erudició, sinó també de moltíssimes hores d´enquestar sobre el terreny: va recórrer tot el territori de llengua catalana i aviat es va adonar, sobretot de cara a l’Onomasticon Cataloniae, que li calia conéixer també tot l’Alt Aragó, i així ho va fer. En el cas de Terol havia treballat de jove fent enquestes pel Baix Aragó de llengua castellana i després de la guerra va anar per tots els pobles de llengua catalana de la mateixa comarca i al Matarranya, i en va establir el nom correcte en català que la ignorància i l’afany castellanitzador havien anat alterant. En tot cas va deixar clar que El concepte popular exagera grosserament i en forma desorbitada el caràcter mixt dels dialectes que es parlen a la part oriental de les províncies aragoneses. Una dotzena de mots semblants als castellans no canvien gens el fet que a Mequinensa, Fraga, Calaceit o Areny es parla del més bell i pur catalanesc.
Artur Quintana
