Viles i Gents

El dimarts dia 21 de març es va inaugurar a la Universitat de Saragossa
l’exposició itinerant: La Llengua catalana a l’Aragó, que es podrà
visitar fins al 31 de març a la biblioteca María Moliner, a la Facultad de
Filosofía y Letras. Esta exposició, produïda per l’Associacó Cultural
del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja, va estar exposada la
setmana passada també a Saragossa, al II Salón de Educación, Formación
y Empleo que organitza el Gobierno de Aragón.
L’acte a la Universitat va estar presidit pel Vicerrector de Proyección Social y Cultural y Relaciones Institucionales, Dr. José Mª Rodanés, que va resaltar la
importància de l’exposició en la defensa de la diversitat lingüística i
el recolzament de la Universitat. També van participar en la presentació
la Directora del Departamento de Lingüística General e Hispánica, Dra. Mª
Antonia Martín Zorraquino, qui va agrair als professors de català el
fet de portar aquesta exposició, i la Dra. Mª Rosa Fort,Professora Titular
del Area de Filologia Catalana, que va destacar la importància de l’acte
precisament en el moment en què s’acompleixen 20 anys de la implantació
de l’ensenyament del català a la Universitat de Saragossa. A l’acte van
assitir uns 70 alumnes de la Universitat, de les assignatures de
llengua catalana i sociolingüística, que posteriorment van seguir la visita
guiada a l’exposició de la mà de Pepa Nogués, en representació de l’Associació Cultural del Matarranya.
L’exposició intenta explicar els diferents aspectes relacionats amb la llengua catalana a l’Aragó: la històira, el marc legislatiu, la investigació lingüística, la literatura popular i d’autor, la sociolingüística i també les característiques del
territori. Ha recorregut ja altres ciutats, com les seus de l’Institut d’Estudis
Catalans a Barcelona i Lleida, i poblacions de la comarca del Matarranya, com
Massalió, Pena-roja i la Freixneda. Properament, es mostrarà a
Calaceit, Gandesa, La Fatarella i Alcanar.

Em conta un amic de Saragossa –natural de la Franja i, per tant, catalanoparlant– que l’altre dia va atansar-se a unes meses petitòries de firmes. Hi havia dues llistes. A una hi deia: “¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas?” Això de la igualtat de drets i deures li va agradar: potser la seua firma ajudaria a tenir els mateixos drets lingüístics que els aragonesos castellanoparlants (mitjans de comunicació, administracions públiques, etc.).
L’altra llista reclamava “la devolución inmediata del patrimonio aragonés”. Ell considera que la llengua catalana –i també l’aragonesa– és un patrimoni importantíssim de l’Aragó, equiparable com a mínim a esglésies i monuments, doncs la llengua, com saben els sociolingüistes, és la manera d’expressar i entendre el món d’una col·lectivitat. I és l’herència viva de moltes generacions d’aragonesos.
Animat a firmar als dos papers, va comentar als de la taula aquests aspectes. M’explica que van quedar-se una mica parats, i que molt amablement li van dir que exactament no era allò, que es referien exclusivament a l’Estatut de Catalunya i als bens de les parròquies de la Franja. Una mica decebut, va respondre que moltes gràcies, que ja ho cavil·laria.
Entretant llegeixo amb cansament la polèmica que el sr. Raúl Vallés ha originat sobre un sensatíssim article de Carmen Robres. Si algú encara dubta qui té raó, només cal anar al Diccionario de la Lengua Española de la RAE, institució gens sospitosa de “catalanista”:
Valenciano: 5. m. Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.
Balear: 5. m. Variedad de la lengua catalana que se habla en las Islas Baleares.
Crec que no cal afegir-hi res més.