Els purins no són pernils
(Article publicat el dissabte 11 de març de 2006, en la columna de Lo cresol, al Diario de Teruel)
Quan es travessen les nostres benvolgudes terres matarranyenques i baix-aragoneses —ara que estan comarcalitzades es descomarcalitzen, utilitzant l’expressió Baix Aragó Històric—, es pot veure la gran quantitat de granges de porcs que apareixen per tots els indrets. Ràpidament a mi se m’acut la pregunta: com serie el paisatge sense aquelles naus llargues i lletges?, però també penso amb els beneficis econòmics que d’allà ixen i en “lo bo que és lo pernil”. Dit això, m’agradarie fer unes reflexions amb relació al subproducte (roïn producte): els purins. No totes les granges tenen instal·lats els mateixos sistemes d’eliminació dels purins. Unes disposen de basses estanques, on només queden els residus sòlids, en evaporar-se els líquids. Altres tenen basses no tan estanques que evaporen i filtren. I les menys curoses, uns bassots que només filtren. Gran quantitat de purins són eliminats escampant-los—com adob—, a voltes amb poc control. És en aquest context quan poden produir greus contaminacions de nitrogen que ens poden portar a una pèrdua de la fertilitat de la terra, a la contaminació d’aigües superficials i a afectar negativament al turisme i al medi ambient en general.
Sense alarmisme, pero pensant en lo futur, demanaria modestament als ramaders, cooperatives, integradores i autoritats que s’interessassen per les tecnologies d’eliminació de purins —plantes col·lectives depuradores, de tractament i reaprofitament, etc.— de forma seriosa amb plans d’inversió i calendaris. Serie un acte de bon govern i previsió de futur. Em direu que tot això són molts diners, però us contesto que més diners serien si es pergueren les explotacions. Amb subvencions, préstecs i amb un tros dels beneficis d’ara, es podrie fer molt pel futur. Algú por preveure les conseqüències d’una greu i accidental contaminació, amb efectes sobre la salut de les persones? Tu i jo, sí, amic lector.
Amagant lo cap davall de l’ala, avui guanyem un poc més, però anem cremant a poc a poquet lo futur.
Aires purs del Matarranya,
del Guadalop i el Mesquí:
essències de sadurija,
d’espígol, romer i purins.
José Miguel Gràcia
