Viles i Gents

(Article publicat el dissabte 11 de març de 2006, en la columna de Lo cresol, al Diario de Teruel)

Quan es travessen les nostres benvolgudes terres matarranyenques i baix-aragoneses —ara que estan comarcalitzades es descomarcalitzen, utilitzant l’expressió Baix Aragó Històric—, es pot veure la gran quantitat de granges de porcs que apareixen per tots els indrets. Ràpidament a mi se m’acut la pregunta: com serie el paisatge sense aquelles naus llargues i lletges?, però també penso amb els beneficis econòmics que d’allà ixen i en “lo bo que és lo pernil”. Dit això, m’agradarie fer unes reflexions amb relació al subproducte (roïn producte): els purins. No totes les granges tenen instal·lats els mateixos sistemes d’eliminació dels purins. Unes disposen de basses estanques, on només queden els residus sòlids, en evaporar-se els líquids. Altres tenen basses no tan estanques que evaporen i filtren. I les menys curoses, uns bassots que només filtren. Gran quantitat de purins són eliminats escampant-los—com adob—, a voltes amb poc control. És en aquest context quan poden produir greus contaminacions de nitrogen que ens poden portar a una pèrdua de la fertilitat de la terra, a la contaminació d’aigües superficials i a afectar negativament al turisme i al medi ambient en general.
Sense alarmisme, pero pensant en lo futur, demanaria modestament als ramaders, cooperatives, integradores i autoritats que s’interessassen per les tecnologies d’eliminació de purins —plantes col·lectives depuradores, de tractament i reaprofitament, etc.— de forma seriosa amb plans d’inversió i calendaris. Serie un acte de bon govern i previsió de futur. Em direu que tot això són molts diners, però us contesto que més diners serien si es pergueren les explotacions. Amb subvencions, préstecs i amb un tros dels beneficis d’ara, es podrie fer molt pel futur. Algú por preveure les conseqüències d’una greu i accidental contaminació, amb efectes sobre la salut de les persones? Tu i jo, sí, amic lector.
Amagant lo cap davall de l’ala, avui guanyem un poc més, però anem cremant a poc a poquet lo futur.

Aires purs del Matarranya,
del Guadalop i el Mesquí:
essències de sadurija,
d’espígol, romer i purins.

José Miguel Gràcia

La Secció Filològica aprova la incorporació d’Artur Quintana

L’Institut d’Estudis Catalans ha aprovat a principis de març la incorporació d’Artur Quintana a la Secció Filològica. Amb aquest nomenament ja són dos els especialistes en la Franja de Ponent que formen part de la Secció. L’IEC és una acadèmia d’acadèmies l’alta recerca científica, fundada l’any 1907. Des de 1991 és la institució que disposa de l’autoritat lingüística sobre el català segons la legislació espanyola, i s’encarrega d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català en tots els territoris de llengua catalana, entre ells la Franja de Ponent. En els darrers temps l’IEC ha mostrat un desig especial en obrir-se i descentralitzar-se respecte a la seua seu de Barcelona. Ha obert seus a Alacant, Castelló, Lleida i la Catalunya Nord. Podem emmarcar este nomenament també en este interès pel major reconeixement de la diversitat territorial.

Entre les raons per al seu nomenament, s’esmenta que Quintana és una “personalitat respectada tant a Catalunya i Aragó, pot ser un bon informant de la situació de la Franja (especialment del sud d’aqueix territori) i del Carxe, una zona que fins ara no ha gaudit de gaire presència ni atenció per part dels medis acadèmics. La seua presència a la Secció Filològica com a membre corresponent podria esdevenir, a més, el reconeixement a una persona que gairebé es pot dir que ha consagrat la seua vida a la defensa del català en les terres d’administració aragonesa”. L’obra científica d’Artur Quintana, nascut a Barcelona el 1936, s’ha destacat per l’estudi del català a la Codonyera, a la part més occidental del Matarranya, on va realitzar una tesi doctoral. Des de 1974, Quintana ha estat bibliotecari de la Biblioteca del Palatinat a Espira (Alemanya) i també professor encarregat de curs de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Heidelberg. En el seu currículum es troba la presidència de la Comissió de l’Aragó del Segon Congres Internacional de la Llengua Catalana (1985-1986) o la participació com a membre d’honor del Consello d’a Fabla Aragonesa i membre del Consello Asesor de l’Aragonés. També participà en les comissions d’experts consultades pel parlament aragonès en l’elaboració de la llei de llengües que el govern té aturada.

A més del valor d’este nomenament com la participació de a Franja en la nostra entitat normativa de la llengua, també es pot considerar un reconeixement als centre de recerca i l’activisme de la Franja que s’agrupen en la Iniciativa Cultural de la Franja, i que presidix l’Artur Quintana, amb la participació del CERIb, l’IEBC, els Consells i l’ASCUMA.
Artur Quintana i Ramon Sistac ja són els dos els especialistes de la Franja de la Secció Filològica. Ramon Sistac, especialista en dialectologia, també és autor d’un espai habitual a Temps de Franja.

Entre les seues publicacions, podem trobar molta bibliografia bàsica per a l’estudi filològic del català a la Franja, com El parlar de la Codonyera; El català a l’Aragó; La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana; El aragonés residual del Bajo Mezquín o treballs sobre la literatura oral de la Franja a Lo Molinar i Bllat colrat!. També força literatura en alemany sobre lingüística catalana, com Handbuch des Katalanischen (=Gramàtica catalana per a alemanys); Participació al Lexikon der romanischen Sprachen amb un article sobre gramàtica contrastiva del català i amb diversos articles a Informationen über Katalonien i diferents traduccions de l’alemany al català.