Literatura morisca
(Article publicat al Diario de Teruel del dissabte 2006, en la columna de Lo cresol)
Els quasi cinc-cents anys primer de presència mudèjar, i més endavant morisca, han estat comptades vegades motiu d’inspiració per als escriptors en català. Hi ha la gran excepció del drama Mar i cel d’Àngel Guimerà i poca cosa més. L’any 1962 Joan Fuster va publicar un assaig Poetes, moriscs i capellans on demostra el gran interès que té la tràgica història de la nació morisca i crida especialment l’atenció sobre la persecució de l’algaravia, la llengua àrab dels moriscs, qüestió que fins aleshores havia estat poc tinguda en compte. En la persecució de l’algaravia, escriu Fuster, es pot veure, com en un espill, l’actual de la llengua catalana a València. Quasi vint anys després de l’assaig fusterià, s’observa allà l’aparició d’obres on la temàtica morisca és ben present, sinó dominant. Unes vint obres de quasi deu autors –Escobar, Capó, Cremades, Mira, Piera, Sanchís …– fins al moment actual. En aquestes obres es descriuen detalladament les dirty works of history que el poder inquisitorial va exercir contra els moriscs, sobretot la persecució de la llengua àrab i el seu paral·lelisme amb l’actual del català.
Seguint l’exemple valencià han aparegut cinc autors de les terres de l’Ebre i entre ells dos de l’Aragó. Hèctor Moret i Xavier Terrado. El primer ens parla, entre altres versos,: en un sonet: d’un esquerp i ferreny moret mequinensà/que per culpa del coltell d’un ferotge franc/(cosa que m’ha fet passar vuit segles en blanc)/no pogué portar a bon port el seu prometatge/amb l’esvelta filla d’un caid valencià. I el segon ha escrit Diàleg de la cordialitat, premi Guillem Nicolau de la DGA 2003, on com Ramon Llull a Lo llibre del Gentil e els tres savis, presenta un diàleg de gran cordialitat, respecte i interès entre un cristià, un jueu i un musulmà en una localitat fictícia que tant pot ser Fraga com Lleida.
Llegir aquestes obres de valencians, catalans i aragonesos i en un cas també d’un mallorquí –Miquel Ferrà- és un plaer per als amants de la bona literatura i també, com escriu Josep Piera, un desgreuge a tanta memòria esborrada.
Artur Quintana
