Estratègies polítiques de catxirulo
Centre històric de la capital d’Aragó un diumenge a l’hora de comprar el diari. Xerradeta en l’amic periodista que sap de primera mà tot lo que se cuine i se cou als centres de poder de les vores de l’Ebre.
L’actualitat diu que d’aquí al dos-mil-vuit esta ciutat serà una mina de novetats certes i preguntes sense resposta; d’arguments empresarials en diners a cabassos; d’inversions astronòmiques en projectes útils i montajes espectaculars clarament inútils; de plans i planets i, entremig, seguirà l’escandalera dels preconstitucionals del bigotet que volen tornar a manar al preu que sigue.
Política aragonesa del vull i no puc. Poca idea de nacionalitat que exigeix terne els seus drets, i molta de sucursal complaent del centre central. Més papistes que el Papa i editorials anticatalanes i antibasques un dia si i un altre també. Per lo tant, autonomia a velocitat de caragol.
Diuen que les grans infraestructures han de ser la solució per vertebrar un territori extens i buit de gent. Perquè s’han de lligar les comunicacios en tots els sentits, apropant-mos als territoris més adelantats veïns. Ja vorem, perquè el Canfranc sempre està igual.
És clar que més de la meitat de tot això encara està en la fase de reivindicació. Temps al temps que els polítics s’ho han de pensar. Però pel Guadalop i el Matarranya, després d’acabar la carretera de Morella, el projecte principal ni hi pot ser altre que l’autopista per Alcanyís al mar. Vos imagineu com serie el Baix Aragó si tinguerem la costa a una horeta de camí?.
I en arribar a este punt, l’amic periodista mos recorde que eixe projecte pot ser anirà pa llarg o no anirà mai endavant, perque hi té connotacions molt paregudes al tant demanat pas de l´AVE Madrit-València per Terol, del que alguns polítics aragonesos ni volien ni volen sentir parlar per la posible pèrduga d’influència de Saragossa sobre aquell territori. La mare que els va parir!
