Salvem Lo Port
(Article publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de febrer de 2006, columna Lo Cresol)
Una volta més, les circumstàncies me porten a parlar de l’entorn privilegiat en què vivim i de les noves –i recents- amenaces que patix. Així que encetaré estes col·laboracions a ‘Lo Cresol’ amb referències a les pròximes extraccions i prospeccions d’argiles refractàries als Ports de Beseit, al cor del nostre estimat Port, pels voltants del bellíssim Parrissal. Quines autoritats mos representen quan permeten accions com les que anuncien –més que anuncis són amenaces de mort per a l’ecosistema- els “Boletines Oficiales del Estado, de Aragón y de la Provincia” diversos dies de desembre de 2005? Seré més precís, per si no voleu o no podeu consultar els esmentats butlletins: els anuncis fan referència als permisos concedits pel Govern d’Aragó per a dues accions de més que segures conseqüències funestes per al Port com a entorn natural únic: extraccions d’argiles a l’àrea de Formenta, en direcció al Parrissal, a càrrec d’empreses i particulars de Castellseràs i La Canyada de Veric, i permisos de prospecció a una extensíssima zona al voltant del Parrissal, Formenta i la Mola de Sant Miquel, a càrrec d’una empresa catalana –de Calaf- de ceràmiques. Desconec si persones o entitats han presentat al·legacions, però pel caràcter dels anuncis (autoritzacions definitives), eixos expolis pareixen imparables. Amb tot, preferixco seguir la filosofia de Gramsci -“el pessimisme del coneixement no impedix l’optimisme de la voluntat”- i creure que potser encara estem a temps, si sumem esforços, individuals i col·lectius, de preservar la fràgil integritat del Port, amenaçada per les cobdícies empresarials i per la permissivitat –interessada o no- de determinades polítiques que es presenten com a única possibilitat de progrés i desenvolupament -per cert, amparades bàsicament per la encara vigent ‘Ley de Minas’ promulgada el 1973, època franquista-. Proposo crear una mena de plataforma, entitat o similar, que es podria anomenar ‘Salvem Lo Port’, o com se vullga, amb l’objectiu d’aconseguir, des de la societat civil, que mos dixon seguir conservant i disfrutant un entorn natural tan privilegiat. Quants més siguem, més força tindrem per aturar la destrucció irreparable d’un dels bens més preuats que tenim.
Josep Puche Giner
