Viles i Gents

Parlava, fa poc, amb un amic, de les propostes que plantejava a la meua radera columna, en relació amb la conveniència de protegir i rendibilitzar el patrimoni masover. Em confirmave que, últimament, a partir del moment que el Matarranya ha esdevengut un punt d’atracció turística, el moviment econòmic al voltant dels masos s’ha incrementat de manera notable. Fins al punt que per algun mas s’han arribat a pagar quantitats importants. Patie el company pel fet que els masovers, enlluernats per ofertes llamineres, es decidiren a vendre les propietats. L’inquietave que, en eixa dinàmica, i a poc a poc, els casalicis dels masos, i amb ells bona part de les terres, pugueren passar a ser propietat de gent forana. L’engoixave la possibilitat que, amb diner fresc a les borxaques, los comarcans pogueren dedicar-se a dilapidar alegrement lo producte de la venda dels seus patrimonis. I em transmetie la preocupació per l’impacte social que eixa nova situació podrie generar. Li responia jo que si la venda més o menys massiva de propietats arribare a produir-se, tindrie una certa lògica, si tenim en compte que, fa quatre dies, los masos eren solament un cau de problemes, i no els volie ningú ni regalats; i de les terres, tres quarts del mateix. Que, en conseqüència, serie difícil que els propietaris es negaren a vendre’ls si algú els presentave una bona oferta, però que, en tot cas, davant d’una situació imprevisible com eixa, ere preferible mirar-ho en positiu i pensar, per un costat, que els venedors sabrien reinvertir de la manera més convenient per a generar riquesa i, per l’altre, que podie estar segur que eixos hipotètics forasters, que vindrien a comprar terres i masos, al cap de poc temps també serien matarranyencs.
J. A. Carrégalo
jcarregalo@hotmail.com