Viles i Gents

La recuperació musical en la nostra llengua a la comarca cada vegada és més important i valorada. La publicació fa deu anys dels tres volums del Molinar amb la recollida de centenars de transcripcions musicals conservades a través de l’oralitat, va ser una grata sorpresa que va ultrapassar les previsions dels folkloristes més optimistes. Composicions d’una gran diversitat musical: religioses, festives, satíriques, llegendàries…
Les Corals del Matarranya, aprofitant, amb bon criteri, les composicions recollides pel Molinar, des de fa uns quants anys està fent adaptacions de cançons tradicionals que incorpora en els seus recitals, la major part adaptades per al cant coral per insignes musicòlegs. Aquesta agrupació està actualment donant un segon pas en aquesta tasta d’investigació i de divulgació i es troba en un procés d’enregistrament d’un disc on hi haurà una bona representació d’aquesta música tradicional.
Un segon projecte musical s’està duent a terme a l’escola de Vall-de-roures. Margarita Celma, professora de música del centre i presidenta de Corals del Matarranya coordina el projecte d’innovació pedagògica Cantem junts que pretén motivar a l’alumnat per recollir la música tradicional que encara conserva la memòria col•lectiva dels més grans. Els alumnes entrevisten els possibles informants, graven les interpretacions musicals que aconsegueixen, una vegada a classe es fa la transcripció musical de les composicions i, finalment, les incorporen a les diferents assignatures: música, català, plàstica o gimnàstica. Amb aquests materials recuperats es vol publicar un llibre i enregistrar un CD amb les composicions interpretades pels mateixos alumnes.
La música rock al Matarranya també ha mogut fitxa. El grup de Pena-roja Los Draps han tret un àlbum que titulen No mos fareu callar!, treball que dediquen a un penarrogí universal: Desideri Lombarte a qui han musicat algun tema. El disc tindrà onze composicions amb títols molt reivindicatius: Llibertat d’expressió, Revolució o Sahara lliure i temes d’adscripció territorial: Matarranya o Terra de Frontera. Precisament aquesta última composició era el títol de la primera maqueta que van gravar fa ara sis anys, també amb tots els temes interpretats en català. La recent incorporació de la gaita al grup penarrogí ha introduït una nova i sorprenent sonoritat a la banda que recupera d’aquesta manera un instrument musical ben tradicional al Matarranya.

A la seu de l’Associació Cultural del Matarranya a Calaceit el 7 de gener va celebrar-se l’Assemblea General de l’entitat amb la presència de la Junta i d’una trentena llarga de socis/es. Inicià la convocatòria el president Hipòlit Solé que feu un resum de les activitats desenvolupades durant l’any passat. Seguidament el tresorer Xarvier Arrufat explicà el balanç econòmic, altament positiu, de l’associació en l’exercici del 2005 i destacà el creixement de l’entitat fins aconseguir un total de 370 socis/es. En acabar prengué la paraula altra vegada el president per presentar els projectes i les activitats previstes per l’any vinent. L’homenatge al desaparegut alcalde de Queretes Antoni Llerda que es farà a l’estiu, on l’associació col•laborarà amb altres entitats vinculades a l’activista cultural. L’Antoni, que va ser el primer president d’ASCUMA, li serà dedicat un llibre recopilatori dels seus articles publicats en diferents revistes i que aniran precedits d’una biografia del personatge. L’organització de la “XVI Trobada Cultural del Matarranya” a l’estiu a Arenys de Lledó. Continuar amb la coedició de la revista Temps de Franja i l’organització dels cursos de llengua catalana al Matarranya i Alcanyís. La coordinació de la “III Trobada d’entitats del territori de l’antiga diòcesi de Tortosa” i la col•laboració en “L’any Cabrera” a través de l’organització de conferències i altres actes. La participació en la “III Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs” a Móra d’Ebre i en els actes que organitza la capital de la Cultura Catalana que enguany recau a la ciutat d’Amposta. Seguirà l’itinerància de les exposicions “Ataüllar el món des del Molinar” i “La llengua catalana a l’Aragó”. L’edició dels CD “Una roella al cor II”, amb música de diferents grups, “Qüento va, qüento vingue II”, selecció de contes i concedir un ajut econòmic per a un altre treball discogràfic de les Corals del Matarranya que s’està duent a terme. En l’apartat de publicacions tenim teballs molt diversos: Aproximació als parlars del Matarranya del professor Pere Navarro, Catàleg de l’exposició “La llengua catalana a l’Aragó”, 10 anys de Viles i gents, recull de columnes de La Comarca, Jocs del Matarranya –llibre i CD- i Pasqual Andreu, lo Florit poemari de José Miguel Gràcia. S’està acabant la maleta didàctica i quadern d’activitats sobre l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”, financiat per la Fundació Caixa de Catalunya. L’associació participarà en actes i convocatòries per aconseguir l’oficialitat del català a l’Aragó i la unitat de la llengua En finalitzar la presentació d’activitats hi hagué un torn de plecs i preguntes.
Com cada any la jornada acabà amb un sopar enguany a la Fonda Alcalà de Calaceit.

Tres mil persones van eixir al carrer el passat dia 13 de gener per demanar una solució a l’embós del trànsit que pateix Alcanyís. Tots els partits menys el PSOE –que juga ara el mateix paper desmovilitzador que jugava el PP quan governava–, sindicats i associacions ciutadanes van aconseguir una manifestació de les més multitudinàries, si no la més, que es recorden a la capital del Baix Aragó. La gent se n’ha afartat de carrers tallats, de tràfec de càrregues perilloses per la porta de les seues cases, d’accidents i de carrers congestionats i hostils, i ha demanat als governants que es dixon de promeses i del “ja ho farem” per posar en marxa remeis. Les males pulces del personal estan més que justificades en este cas i també en altres relatius a les pèssimes comunicacions que suporta la província, el més sagnant de tots a pocs kilòmetres d’Alcanyís: la sempre anunciada i compromesa, però mai realitzada, millora de la N-232 entre Ràfels i la província de Castelló. El Govern també es té més que guanyada una mobilització per l’incomplida –i imprescindible– millora d’esta maleïda carretera, que ja s’ha cobrat un excessiu preu de morts i ferits. Caldrà eixir també al carrer? Per desgràcia, pareix que els governants no se n’acaten de la justícia i necessitat d’una obra fins que els ciutadans, indignats per les promeses incomplides, no ho demanen al carrer. I tant en el cas de la travesia d’Alcanyís como en el de la millora de la N-232 el que sobra és indignació.

A ningun lloc del Baix Aragó, poc després de la Guiarra, va collar en més força l’esprit cooperativista que a La Codonyera. Abans de les gelades del cinquanta-i-sis ja funcionaven lo primer molí d’oli, que van montar els Fontoba de Casp, i la tenda-economat que encara aguante com a supermercat. Als quatre dies, es va fundar la secció de crèdit que sempre mos ha donat més interés que els bancs. I al poc temps, es va produir una revolució espectacular en la mecanització del camp perquè l’Isidoro Celma, que vivie a Venezuela, va regalar al poble un tractor i una trilladora. I tot va ser posible per la mentalitat republicana i progresista dels fundadors, lo maestre J. Mª. Bonfil en primer lloc, que tenien del seu costat a la majoria de la gent. En pocs anys tots los del poble ja eren de la Cooperativa. Eixos antecedents i l´èxit del projecte cooperativista expliquen el que fa setze anys es puguere montar a casa nostra la Cooperativa de l’Oli del Mesquí, on ara duguen les olives llauradors de siat o vuit pobles, alguns d’ells del Matarranya, que poden ajuntar una collida de quatre millons de kilos.
Però ara se plantejen canvis importants en la direcció de consolidar el creiximent i el caracter comarcal de l’empresa, i en aplicar millores tecnològiques que pareix fan amanta falta. I una operació imprescindible d´este procés, si se vol que la nostra Cooperativa jugo un paper decisiu en lo sector de l´oli, és la incorporació al projecte de la cooperativa local de la Torrocella que són productor forts i tenen molts socis jóvens que se dediquen al camp.
Les condicions de l´absorció pareix que a totes les parts convenen. I mos conste que els de la Torrocella estarien entusiasmats en entrar a la cooperativa del Mesquí. No s’hi tindrie que deixar passar l’ocassió.