Qüestió ortogràfica
Qüestió ortogràfica
(Article publicat en castellà al Diario de Teruel, el dia 4 de dessembre)
La polèmica endegada arreu de tota Espanya sobre la declaració que se’n fa en el projecte d’Estatut de Catalunya, en denominar a aquesta com una nació, ha fet buidar els tinters per a omplir milers i milers de fulls dels diaris i ha ocupat hores i hores de programació a les emissores de radio i de televisió. Tothom en sap molt d’aquesta qüestió: hi ha qui es declara expert en dret constitucional per dissentir frontalment; també qui expressa la seua opinió contrària, d’una forma visceral i sense justificació; algú que relativitza el tema per cercar un acord entre les parts; uns altres més, proposen sortides transaccionals; i finalment per a no fer més llarga la llista, tots els que defensen, des de Catalunya, l‘article primer del projecte, aferrissadament.
No és un tema brèvol, ateses les discussions, les posicions de sortida i els desficis que proporciona a polítics i tertulians. Serà difícil arribar a un acord perquè, enmig d’aquest enrenou, hi ha una cosa que es diu “sentiments” que no obeeix a codis ni a lleis i és de difícil enteniment des de l’altra part de la negociació. Si a això que he dit hi sumem la forçada crispació de la societat civil (així es diu ara), el tema podria semblar irresoluble.
Amic lector: a grans problemes, petites solucions. Jo en tinc una preparada, la qual pot semblar irrellevant o poca-solta, tot i que la he reflexionada força. És una solució ortogràfica: quan es faci referència a la nació catalana —o a alguna altra en el futur— sempre s’escriurà amb minúscula (nació), i quan ens referim a la Nació espanyola en general, amb majúscula (Nació). Penseu profundament sobre aquesta diferenciació i trobareu prou raons per a fer-la vàlida. El vers de José Antonio Labordeta “no nos dejan ser nación”, hauríem de canviar-lo per “ya nos dejan ser nación”. I amb aquesta deseixida cobla m’acomiado:
Aragó serà nació,
i Espanya, la Nació gran:
una neix dels sentiments,
l’altra és una i important.
José Miguel Gràcia
(Economista i poeta)
