Viles i Gents

Enguany no ha estat un bon any per la Franja, si més no des del punt de vista de la cultura. La mort al juny de Jesús Moncada, l’escriptor emblemàtic del nostre territori (i un dels millors en llengua catalana) només va ser l’inici d’una malaurada successió de desaparicions. A l’agost ens deixava, de manera sobtada, Toni Llerda, un dels iniciadors de la renaixença cultural de la comarca. I pocs mesos més tard, a finals d’octubre, va ser en Josep Galan, peça clau de l’activisme i la dinamització cultural de la Franja.
Tots ells ens han deixat sense que la Llei de Llengües hagi vist la llum. A la darrera entrevista a Galan que vaig llegir en parlava. Hi deia literalment: “La llei de llengües ha estat i és la meua creu: em recorda permanentment que sóc un ciutadà de segona en aquests territoris”. Una afirmació contundent però, per desgràcia, certa. Amb en Toni ho comentàvem sovin. Ni el seu optimisme proverbial podia amagar la decepció que li produïa l’actitud dels seus propis companys de partit respecte a la llei.
Entre tant, la llengua continua retrocedint. Potser és per això que en dilaten la protecció: en pocs anys ja no caldrà fer cap llei. Paral·lelament, però, està passant el contrari: aquells que es preocupen per la pròpia cultura cada volta se senten menys vinculats a una comunitat que els ignora –per no dir que els menysprea. Els creadors i estudiosos que volen usar la llengua del territori, la de la seua família i veïns, se senten apartats de la col·lectivitat aragonesa de la que formen part.
Una de les virtuts que més aprecio en les persones és la capacitat d’empatia. Per això proposo, als nostres conciutadans castellanoparlants, el senzill exercici d’imaginar-se què farien en el nostre lloc. Espero respostes.

Lo pròxim dimecres 21 de desembre es presenta a Lleida la darrera obra de Josep Espluga. un dels assajistes més importants de la Franja.viles

“Planeta Franja. Trencaclosques del català a l’Aragó.“, nom que rep el treball, és conseqüència de les reflexions de l’autor al voltant de la Franja i de la creació del conflicte d’identitats i de la creació de la identitat de “franja”. Reflexions que ja va començar amb l’anàlisi qualitatiu sobre la identitat a la Franja amb “Franja, frontera i llengua” (Pagès Editors) i “Urbilatèria” (Iniciativa Cultural de la Franja), i que ara actualitza amb l’exploració de la identitat dual, i fins i tot calculadament central, entre Aragó i Catalunya.

El llibre

Un libro aboga por crear un “lobby” en la Franja para influir en Aragón

El premi de literatura en català Guillem Nicolau, convocat per la DGA, ha quedad desert en la convocatòria de 2005, la primera vegada en l’història d’este premi que es dona esta circumstància. El jurat, reunit a Saragossa, el passat día 14 de desembre, va acordar per majoria declarar deserta l’edició d’enguany al considerar que cap de les obres presentades a concurs reunie els mínims de qualitat exigibles. Els membres del jurat van invitar als escriptors aragonesos de parla catalana a participar en el premi, al que només optaven dos treballs.

Des de fa molts anys, un dels problemes més greus que patim al Matarranya és lo de la despoblació. Però tinc la convicció de qué una de les solucions podrie passar per fer rendible la ingent quantitat de masos i de molins que hi ha escampats per tota la comarca. A alguns se’ls podrie posar de nou en producció, facilitant l’accés coordinat de la immigració i dels neorurals. I a uns altres se’ls podrie adaptar com a vivendes de turisme rural o com a segones residències. Crec que l’economia del Matarranya n’eixirie molt beneficiada. Perquè, si, com tot pareix indicar, bona part de l’economia de la comarca ha de dependre del turisme sostenible, no és il·lusori pensar en aprofitar eixa riquesa de masos i de molins, ja que, amb la rendibilitat, fixaríem la població i, de passada, conseguiríem preservar esta forma d’hàbitat i la seua cultura. Últimament, els masos de l’Alt Matarranya han experimentat una important revitalització. És una bona notícia, però les institucions no poden baixar la guàrdia i s’hi han d’implicar plenament amb ajudes suficientment engrescadores per a la iniciativa privada. Enguany, durant les Jornades Culturals del Matarranya, en una taula redona que es va celebrar a Mont-roig, vaig plantejar dos propostes, en la senda dels masos, amb la voluntat d’aportar solucions a la qüestió. La primera, i com a pas previ, consistirie en catalogar, municipi a municipi, els masos i els molins de la comarca. I la segona serie la creació, a partir del catàleg, de dos noves rutes turístiques: una, la dels masos fortificats i altres destacables, i, l’altra, la dels molins hidràulics del Matarranya. Evidentment, les infrastructures són costoses i l’orografia difícil, però, res és fàcil i, com sabem, ningú vindrà a traure-mos les castanyes el foc.

J. A. Carrégalo
http://vilesigents.blogsome.com
jcarregalo@hotmail.com

Qüestió ortogràfica
(Article publicat en castellà al Diario de Teruel, el dia 4 de dessembre)

La polèmica endegada arreu de tota Espanya sobre la declaració que se’n fa en el projecte d’Estatut de Catalunya, en denominar a aquesta com una nació, ha fet buidar els tinters per a omplir milers i milers de fulls dels diaris i ha ocupat hores i hores de programació a les emissores de radio i de televisió. Tothom en sap molt d’aquesta qüestió: hi ha qui es declara expert en dret constitucional per dissentir frontalment; també qui expressa la seua opinió contrària, d’una forma visceral i sense justificació; algú que relativitza el tema per cercar un acord entre les parts; uns altres més, proposen sortides transaccionals; i finalment per a no fer més llarga la llista, tots els que defensen, des de Catalunya, l‘article primer del projecte, aferrissadament.
No és un tema brèvol, ateses les discussions, les posicions de sortida i els desficis que proporciona a polítics i tertulians. Serà difícil arribar a un acord perquè, enmig d’aquest enrenou, hi ha una cosa que es diu “sentiments” que no obeeix a codis ni a lleis i és de difícil enteniment des de l’altra part de la negociació. Si a això que he dit hi sumem la forçada crispació de la societat civil (així es diu ara), el tema podria semblar irresoluble.
Amic lector: a grans problemes, petites solucions. Jo en tinc una preparada, la qual pot semblar irrellevant o poca-solta, tot i que la he reflexionada força. És una solució ortogràfica: quan es faci referència a la nació catalana —o a alguna altra en el futur— sempre s’escriurà amb minúscula (nació), i quan ens referim a la Nació espanyola en general, amb majúscula (Nació). Penseu profundament sobre aquesta diferenciació i trobareu prou raons per a fer-la vàlida. El vers de José Antonio Labordeta “no nos dejan ser nación”, hauríem de canviar-lo per “ya nos dejan ser nación”. I amb aquesta deseixida cobla m’acomiado:

Aragó serà nació,
i Espanya, la Nació gran:
una neix dels sentiments,
l’altra és una i important.
José Miguel Gràcia
(Economista i poeta)

La cantant Nina, famosa per la seua faceta de professora de l’acadèmia del programa de televissió Operación Triunfo, va apadrinar la presentació de la comarca del Matarranya al Poble Espanyol de Barcelona, el passat 30 de novembre. A l’acte van acudir un centenar de representants del sector turístic i social. Es va projectar un audiovisual i es va servir una degustació de productes típics de la comarca. La cantant s’ha comprometut a viatjar al Matarranya tan prompte com pugue. L’únic vincle de Nina amb la comarca del Matarranya ere fins ara la seua actuació dues vegades a la sala Montecarlo de Vall-de-roures dins de l’orquesta de Janio Marti.

El Diario de Teruel inclourà a partir del gener del 2006 una columna setmanal en català que durà com a nom ‘Lo cresol’, gràcies a la iniciativa del periodista originari de Bellmunt de Mesquí Ramon Mur, habitual columnista del diari. L’equip encarregat d’escriure la col•laboració estarà format per la maellana Loli Gimeno, professora de castellà a Tarragona, José Miguel Gràcia, poeta, artista i escriptor de la Codonyera, Silvestre Hernández, director de l’IES Matarranya i escriptor que viu a Beseit, Artur Quintana, professor, filòleg i investigador que té casa a la Codonyera, Josep Puche, periodista i cap de premsa de l’Ajuntament d’Alcanyís que viu a Beseit i, ocasionalment s’afegirà, el calaceità Miquel Blanc, escriptor i investigador. Com es pot comprovar tots ells vinculats a les viles catalanoparlants franjolines de les comarques del Baix Aragó-Casp, Matarranya i Baix Aragó. El 1989 ja s’havia intentat, des de l’Associació Cultural del Matarranya, fer una columna en català al Diario de Teruel però va ser impossible la seua publicació pels nombrosos errors ortogràfics i tipogràfics apareguts en el primer text que el feien il•legible. Així que ‘Lo cresol’ serà la segona columna escrita en català en un mitjà d’informació en castellà a l’Aragó. La primera va ser ‘Viles i gents’ que aparegué el 1995 en el setmanari La Comarca editat a Alcanyís i que va iniciar-se també com una proposta periodística de Ramon Mur, director de la publicació en aquell moment. Quatre col•laboradors ens vam rellevar en un inici per tirar endavant ‘Viles i gents’ però, més tard, es van afegir fins a un total de 11 columnistes en aquests més de deu anys de vida. Des de l’any 2000 la columna també apareix a la revista Temps de Franja. Esperem i desitgem una llarga vida a ‘Lo cresol’, la nova columna setmanal en català al Diario de Teruel.