Viles i Gents

II JORNADES CULTURALS I LITERÀRIES DEL MATARRANYA
Diumenge 30 d’octubre 2005-10-31
PENA-ROJA DE TASTAVINS

El fossar de Pena-roja és quadrat i molt obert, per això a les ànimes les és fàcil sortir-ne. Passades les onze del matí un nodrit grup de familiars, amics i admiradors de l’obra d’en Desideri Lombarte, a la vora de la seua tomba, esperen l’ofrena floral. El President de la Comarca del Matarranya, José Roman Roda va començar amb un curt parlament de lloança al poeta i donà la paraula tot seguit a la Cèlia Badet, la qual llegí el poema del Desideri, Un receret de sol. Després en Jaime Gimeno en va llegir un altre, escrit per ell mateix, dedicat a Desideri. Na Rosalia Gil, la seua vídua va dir unes paraules de agraïment. Sobre la làpida quedaren un manoll de flors i uns versos:

Poquetes coses portaré al fardell:
un grapat de records —els més antics—,
al pit l’últim adéu dels meus amics.

I un altre poema es va quedar orfe al cementiri, cercant entre la solitud, la veu i l’expressió d’en Toni Bengoechea.

A tres quarts d’onze el carrer del dinosauri —Inhospitak— havia de canviar de nom. D’ençà vers al futur es dirà carrer Desideri Lombarte Arrufat. Les quatre barres que cobrien les rajoles es resistiren a caure, però l’emoció i quatre mans guanyaren la partida. Va parlar l’Alcalde de la Vila, Francisco Esteve i la Consellera de Cultura de la Comarca, Rosa Domènech, tots dos exalçant la figura del poeta i el seu amor per la “bonica” Pena-roja (Tantes voltes havia dit…!: —jo soc fill de Pena-roja) Més agraïments de la Rosalia.

Tot el nombrós grup vam marxar cap el Saló Cultural on ens esperava la Pepa Nogués amb l’exposició La llengua catalana a l’Aragó, tan ben parada. Obrí l’acte la Consellera de Cultura, aprofitant el moment per expressar públicament la seua convicció sobre el magnífic treball en la preparació de l’exposició (contingut i presentació). Després va intervenir la Pepa Nogués. De tots és coneguda la capacitat de síntesi de la Pepa, i així ho va demostrar a l’hora de presentar l’exposició. Uns moments després el públic gaudí en la contemplació i lectura dels plafons.

A tres quarts d’una ens esperaven els actes finals del matí al Centre Polivalent. Amb la sala plena de gom a gom va començà l’acte de presentació de dos llibres: A la falda de la iaia i Poemas. Fetes les presentacions de la taula, Anna Maria Moix, escriptora i editora va presentar el llibre d’en Pasqual Vidal, A la falda de la iaia. Va deixar palès el valuós treball de l’autor en recollir tots aquells contes, històries o contalles de Massalió, farcits de picardia, saviesa popular, erotisme i fins i tot petites dosis escatològiques. Recordà tot el Matarranya i especialment Nonasp pels seus lligams familiars, sobtant-li que aquesta vila no pertanyés a la Comarca del Mataranya. Intervingué Pasqual Vidal —barba blanca de patriarca— recordant la tasca feixuga en la recollida de tot el material que figura al llibre. Del semblant seriós de Pasqual Vidal s’endevinava un regust de satisfacció pel nou llibre, il·lustracions incloses. El segon llibre Poemas, en castellà, de Jaime Gimeno, carter i poeta de Calaceit va ésser presentat per Emilio Ruiz Barrachina, el qual va fer esment de la trajectòria de l’autor fins a arribar a la publicació del llibre. En Jaime Gimeno va llegir uns quans poemes. Totes les intervencions van rebre forts aplaudiments.

I per cloure els actes es van lliurà els guardons del premi de relats curts Maties Pallarès i Desideri Lombarte de pintura. El primer premi de relats curts correspongué al periodista i escriptor de Vall-de-roures, Lluís Rajadell per Lo caferet, relat actual amb prosa fluent i amb fortes empremtes matarranyenques que agarre al lector fins a la fi. El segon premi, Olvídate de mi, va ser per a Maria Isabel Sirac Lacueva. El primer premi de pintura, Desideri Lombarte se l’emporta l’obra Los niños de la Guerra i el segon Ventana abierta. Va cloure l’acte l’Alcalde de Pena-roja donant l’enhorabona als premiats i agraint el treball del Jurat del premis i a tota l’assistència.

Era tardet i els estómacs ens demanaven un pensament que va arribar aviat al restaurant Tastavins. Autoritats, premiats i amics vam arreglar el món i el català a l’Aragó —sembla més difícil encara— en gairebé dues hores.

José Miguel Gràcia