Josep Galan, activista cultural
Josep Galan Castany (Fraga, Baix Cinca, 1948) era llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, i professor d’ensenyament primari. Exercia com a professor des de feia uns vint anys en una escola de Santa Margarida de Montbui, on també havia estat com a director i regidor de l’ajuntament, a prop d’Igualada, on vivia.
Militant de CCOO des de 1978, fou un gran defensor del català a l’Aragó des dels anys 80. Va ser durant 23 anys, concretament fins a desembre del 2004, en què Susanna Barquín el rellevà en el càrrec, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i un dels fundadors i, anteriorment, ja havia participat en la fundació de l’Institut d’Estudis de Fraga. Entitat que té com a objectiu la defensa, reivindicació, estudi, investigació i divulgació dels valors culturals de la comarca i de la Franja, essent la llengua catalana, que es parla en aquest territori, l’element essencial de totes les seues actuacions, i cap a la seua normalització, divulgació i protecció i reconeixement oficial a l’Aragó van dirigides les seues accions.
L’Institut del Baix Cinca ha publicat més de seixanta llibres i, al costat d’altres associacions culturals de la Franja, és l’impulsor i gestor de la revista Temps de Franja editada des del novembre del 2000. Josep Galan n’era redactor en cap i articulista.
Autor de diversos llibres: Estudis lèxics de la parla de Fraga –tres volums- I-II (1985) i III (11987), Refranyer fragatí (1987), Les cançons de la nostra gent (1993), Les motades de Fraga (1994), L’estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995), amb col•laboració amb Hèctor Moret, El lèxic esmorteït de la parla de Fraga (1997) i una novel.la breu titulada Mort a l’Almodí, publicada el 1983 i una segona edició el 1991, ambientada a Fraga. Estava preparant, dins de la col•lecció d’estudis descriptius de la llengua de la Franja, amb col•laboració amb altres autors, dos estudis dedicats a Torrent i Velilla de Cinca.
En una entrevista inèdita, que publicarà pròximament Temps de Franja, lamentava que encara no s’hagi aprovat la Llei de Llengües, tal com recull l’Estatut aragonès i anuncià el president del Govern Marcel•lí Iglesias. Això li feia sentir-se com un ‘ciutadà de segona’ en la seua pròpia terra.
Entre les iniciatives culturals, on havia col•laborat, que més valorava era el recull Bllat Colrat (1997), tres volums que recopilen la literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, continuant el projecte de recollida que pocs anys abans s’havia fet al Matarranya.
Impulsor del treball en equip i de coordinar les diferents associacions constituïdes a la Franja. Així va ser com va formar-se Iniciativa Cultural de la Franja el 2004 que presideix Artur Quintana, que té com a portantveu la revista Temps de Franja, hereva d’altres publicacions anteriors com Sorolla’t al Matarranya, Batecs (1988-1997) al Baix Cinca, on hi participà Josep Galan com a redactor, i Desperta Ferro a la Llitera.
La seua tasca va ser reconeguda amb, entre altres guardons, el Premi Jaume I de la Franja 2000 i l’atorgat per la Fundació Jaume I a l’Acció Cívica 2003. En tots dos premis concedits per la seua vitalitat i compromís en la defensa del català, una llengua que a l’Aragó parlem 60.000 persones.
