Antisemitisme
El meu amic X té un negoci que el fa tractar amb molts llocs d’Espanya. És persona conservadora, votant –quan ho fa– del partit de la dreta. És d’un poble del Matarranya i, per tant, catalanoparlant. Em confessava l’altre dia que, per si de cas, no usa mai el català en les seues transaccions, i que li costa justificar el seu cognom inequívocament no castellà. “És per això de l’Estatut” em deia.
La Z viatjava en el tren de Barcelona a Casp. Passada l’estació de Favara, el revisor va haver de veure-se-les amb un grup d’immigrants que no duia bitllet. El comentari d’un parell de matrimonis que anava al mateix vagó va ser que allò era culpa “del catalán” –referint-se al revisor que va de Barcelona a Faió–, que no havia fet la seua feina. Van repetir unes quantes voltes, amb ràbia, això de “el catalán”. L’amiga Z em comentava que ni tan sols ho era, de català, el revisor anterior.
Són dos cassos potser insignificants, però representatius d’això que es respira per les Espanyes. Diuen els que n’entenen que no va passar res de semblant amb els bascos quan allò el Pla Ibarretxe. Perquè aquest acarnissament amb un text aprovat pel 90% dels representants democràtics dels catalans? Fa l’efecte que, faiguen el que faiguen, sempre hi haurà algú disposat al boicot i a l’insult. Em miro els nostres veïns del Principat i intento comprendre què és el que molesta tant. Alguns comentaristes ho comparen amb l’antisemitisme: un sentiment latent i transversal, que espera qualsevol excusa per manifestar-se. No sé si tenen raó, però quan escolto algunes tertúlies m’agafa por. I natres, els aragonesos de llengua catalana, mos hem d’arraulir rera l’escut de, “no, yo soy de Teruel”, en castellà per si de cas. Perquè si els costa d’acceptar que els catalans siguen catalans, què passarà quan descobreixin que alguns aragonesos també parlem en català?
