Viles i Gents

Ahir, 26 d’octubre, es va fer un emotiu i merescut homenatge a l’escriptor mequinensà Jesús Moncada a l’Espai de Dansa i Música de Barcelona. Malgrat ser un dia entre setmana i a una hora poc habitual per aquests actes, les set de la tarda, el pati de butaques estava ben poblat per admiradors i seguidors d’un narrador no massa donat a convocatòries massives ni mediàtiques. A la primera fila: la mare, la germana i família presidint l’acte d’homenatge. Per l’auster escenari, que s’adeia amb la personalitat de l’escriptor, hi aparegué Xavier Moret, escriptor i amic, que ens introduí en el complex món literari del personatge. A cada interval, Sandrine Robillard, suggerent violoncel.lista, ens obsequiava amb una meravellosa interpretació. Xavier Moret ens presentava, a l’altra banda de l’escenari, els lectors d’una veritable antologia de textos: els escriptors Maria Barbal, Mercè Biosca, Andreu Carranza, Imma Monsó, Hèctor Moret, Artur Quintana, Pau Vidal entre d’altres, editors com Carles-Jordi Guardiola o Ernest Folch, polítics com la consellera de Cultura Caterina Mieras, l’alcaldesa de Mequinensa Magda Godia o Ferran Mascarell exregidor de Gràcia i els traductors de l’obra de Moncada a l’anglès i a l’eslovè que llegiren amb la seua llengua. Al final de l’acte la seua germana i el seu nebot agraïren al nombrós públic la presència en la convocatòria. Mentrestant, a la gegantina pantalla de l’escenari, es visualitzaren fotografies de l’antiga Mequinensa recopilades per l’escriptor i les peus de fotos escrites pel mateix Moncada. Més tard, pintures i dibuixos de la primera etapa creativa de l’autor i, finalment, les artístiques i sempre sorprenents dedicatòries dels llibres als seus amics i lectors.
En eixir de la sala ens trobàrem amb un altre regal de l’autor; dues publicacions recents que alguns de nosaltres no coneixíem: Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas 2004, publicat pel Govern d’Aragó, amb una antologia de textos il.lustrats per una col.lecció fotografies cedides pel seu arxiu personal i Jesús Moncada. Su universo literario (2005) publicat per l’Ajuntament de Mequinensa i el Govern d’Aragó, amb diferents articles glossant la seua obra i entrevistes, treball il.lustrat amb dibuixos i pintures del mateix Moncada.
L’acte va ser organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, la família i les editorials la Magrana i Edicions 62 que li van editar la seua producció literària.

Josep Galan Castany (Fraga, Baix Cinca, 1948) era llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, i professor d’ensenyament primari. Exercia com a professor des de feia uns vint anys en una escola de Santa Margarida de Montbui, on també havia estat com a director i regidor de l’ajuntament, a prop d’Igualada, on vivia.

Militant de CCOO des de 1978, fou un gran defensor del català a l’Aragó des dels anys 80. Va ser durant 23 anys, concretament fins a desembre del 2004, en què Susanna Barquín el rellevà en el càrrec, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i un dels fundadors i, anteriorment, ja havia participat en la fundació de l’Institut d’Estudis de Fraga. Entitat que té com a objectiu la defensa, reivindicació, estudi, investigació i divulgació dels valors culturals de la comarca i de la Franja, essent la llengua catalana, que es parla en aquest territori, l’element essencial de totes les seues actuacions, i cap a la seua normalització, divulgació i protecció i reconeixement oficial a l’Aragó van dirigides les seues accions.

L’Institut del Baix Cinca ha publicat més de seixanta llibres i, al costat d’altres associacions culturals de la Franja, és l’impulsor i gestor de la revista Temps de Franja editada des del novembre del 2000. Josep Galan n’era redactor en cap i articulista.

Autor de diversos llibres: Estudis lèxics de la parla de Fraga –tres volums- I-II (1985) i III (11987), Refranyer fragatí (1987), Les cançons de la nostra gent (1993), Les motades de Fraga (1994), L’estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995), amb col•laboració amb Hèctor Moret, El lèxic esmorteït de la parla de Fraga (1997) i una novel.la breu titulada Mort a l’Almodí, publicada el 1983 i una segona edició el 1991, ambientada a Fraga. Estava preparant, dins de la col•lecció d’estudis descriptius de la llengua de la Franja, amb col•laboració amb altres autors, dos estudis dedicats a Torrent i Velilla de Cinca.

En una entrevista inèdita, que publicarà pròximament Temps de Franja, lamentava que encara no s’hagi aprovat la Llei de Llengües, tal com recull l’Estatut aragonès i anuncià el president del Govern Marcel•lí Iglesias. Això li feia sentir-se com un ‘ciutadà de segona’ en la seua pròpia terra.

Entre les iniciatives culturals, on havia col•laborat, que més valorava era el recull Bllat Colrat (1997), tres volums que recopilen la literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, continuant el projecte de recollida que pocs anys abans s’havia fet al Matarranya.

Impulsor del treball en equip i de coordinar les diferents associacions constituïdes a la Franja. Així va ser com va formar-se Iniciativa Cultural de la Franja el 2004 que presideix Artur Quintana, que té com a portantveu la revista Temps de Franja, hereva d’altres publicacions anteriors com Sorolla’t al Matarranya, Batecs (1988-1997) al Baix Cinca, on hi participà Josep Galan com a redactor, i Desperta Ferro a la Llitera.

La seua tasca va ser reconeguda amb, entre altres guardons, el Premi Jaume I de la Franja 2000 i l’atorgat per la Fundació Jaume I a l’Acció Cívica 2003. En tots dos premis concedits per la seua vitalitat i compromís en la defensa del català, una llengua que a l’Aragó parlem 60.000 persones.

El meu amic X té un negoci que el fa tractar amb molts llocs d’Espanya. És persona conservadora, votant –quan ho fa– del partit de la dreta. És d’un poble del Matarranya i, per tant, catalanoparlant. Em confessava l’altre dia que, per si de cas, no usa mai el català en les seues transaccions, i que li costa justificar el seu cognom inequívocament no castellà. “És per això de l’Estatut” em deia.
La Z viatjava en el tren de Barcelona a Casp. Passada l’estació de Favara, el revisor va haver de veure-se-les amb un grup d’immigrants que no duia bitllet. El comentari d’un parell de matrimonis que anava al mateix vagó va ser que allò era culpa “del catalán” –referint-se al revisor que va de Barcelona a Faió–, que no havia fet la seua feina. Van repetir unes quantes voltes, amb ràbia, això de “el catalán”. L’amiga Z em comentava que ni tan sols ho era, de català, el revisor anterior.
Són dos cassos potser insignificants, però representatius d’això que es respira per les Espanyes. Diuen els que n’entenen que no va passar res de semblant amb els bascos quan allò el Pla Ibarretxe. Perquè aquest acarnissament amb un text aprovat pel 90% dels representants democràtics dels catalans? Fa l’efecte que, faiguen el que faiguen, sempre hi haurà algú disposat al boicot i a l’insult. Em miro els nostres veïns del Principat i intento comprendre què és el que molesta tant. Alguns comentaristes ho comparen amb l’antisemitisme: un sentiment latent i transversal, que espera qualsevol excusa per manifestar-se. No sé si tenen raó, però quan escolto algunes tertúlies m’agafa por. I natres, els aragonesos de llengua catalana, mos hem d’arraulir rera l’escut de, “no, yo soy de Teruel”, en castellà per si de cas. Perquè si els costa d’acceptar que els catalans siguen catalans, què passarà quan descobreixin que alguns aragonesos també parlem en català?

Josep Galan ha mort a la una de la matinada d’avui dimecres 26 d’octubre. Va ser uns dels fundadors de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca,
i en va ser president fins fa poc. Nascut el 1948, ha teixit una llarga
trajectòria en defensa del català a la Franja de Ponent, primer amb
l’Institut d’Estudis Fragatins, que posteriorment va abastar tota la
comarca del Baix Cinca amb l’IEBC. Va promoure la coordinació de les
entitats de la Franja fins fundar la Iniciativa Cultural de la Franja,
juntament amb el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Associació Cultural del Matarranya i els Consells Locals de la Franja. Era conseller del Departament de Lletres del Institut d’Estudis Ilerdencs i va participar activament en l’elaboració dels diferents dictàmens i avantprojectes de Llei de Llengües a Aragó. Actualment era cap de redacció de Temps de Franja

i era autor de diversos llibres com Estudis Lèxics de la parla de
Fraga -volums I, II i III- (1985), Les motades de Fraga (1994), Les
cançons de la nostra gent (1993), Estudi descriptiu de la llengua de
Fraga (1995) i Mort a lAlmodí (1991). Josep Galan Castañ va deixar la
presidència de l’IEBC fa pocs mesos en mans de la seua sucessora, la
Susanna Barquín.

La cerimònia civil serà dissabte 29 d’octubre, a les 10 h. del matí, al
cementiri de Fraga.

Josep Galán en una intervenció a la Universitat de Lleida
Fotografia: franjadeponent.net

Entrevista a Josep Galan i Francesc Ricart