Fórnols i Braulio Foz
Enguany he anat unes quantes voltes a Fórnols, una vila com més va més polida i amb més cases arreglades. Pujant pel Carrer Major he observat com han anat avançant els treballs de restauració a la casa natal d’en Braulio Foz, un gran casalici de família llauradora benestant. Ara, si més no des de fora al carrer, ja sembla plenament renovada. Potser a dintre encara no estiga acabada del tot, però ja poc deu faltar. En tot cas fa goig. Aquesta casa podria convertir-se en un centre cultural important tenint en compte la figura que evoca, Braulio Foz, un personatge de gran vàlua tant en termes absoluts –és el màxim novel·lista aragonès del segle XIX– com des del punt de vista emblemàtic, perquè Foz, i això és un fet que massa sovint se sol oblidar, va escriure tant en castellà, com també en aragonès –aragonès és el cognom que dóna títol a la seua obra més coneguda, “Vida de Pedro Saputo”, i aquesta obra conté fragments en la mateixa llengua– i en català, la seua llengua pròpia. S’uní de forta amistat amb l’escriptor català i ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer –per als qui potser no el conegueu val la penar recordar que fou gran admirador de La Corona d’Aragó; els noms dels carrers de l’Eixample barceloní en donen testimoni–, que li obrí les portes del cenacles literaris de Barcelona. Foz publicà diversos articles sobre llengua i literatura catalanes i presidí els Jocs Florals de Barcelona del 1863, on pronuncià un discurs en català. Tenint en compte aquests fets i el seu valor emblemàtic, la casa natal de Foz a Fórnols podria convertir-se en un centre que documentés i exposés tant la figura i l’obra de Foz, com les tres llengua –aragonès, castellà i català– en què aquest autor va escriure.
