Viles i Gents

L’amic i company de columna ‘Viles i gents’ José Miguel Gràcia, nascut a la Codonyera, rebrà aquest divendres, a les 18 hores a l’ajuntament de Saragossa i de mans de l’alcalde Juan Alberto Belloch, el premi a la millor cobla escrita en català en la vuitena edició del concurs de jotes del Pilar. L’any passat el poeta del Mesquí ja va rebre de l’ajuntament saragossà el primer premi a la millor col.lecció de cobles en català.
José Miguel ha obtingut diversos premis literaris per la seua producció poètica: finalista del Premi Guillem Nicolau del 2003 amb Pasqual Andreu, lo Florit, seleccionat per part del Jurat del Premi Santa Isabel d’Aragó 2003 de la DPZ amb XXXIII poemes. Reflexions i abstraccions i guanyador del Premi Guillem Nicolau 2004 amb el poemari ja publicat pel govern aragonès Vers a vers a Barcelona.

Enguany he anat unes quantes voltes a Fórnols, una vila com més va més polida i amb més cases arreglades. Pujant pel Carrer Major he observat com han anat avançant els treballs de restauració a la casa natal d’en Braulio Foz, un gran casalici de família llauradora benestant. Ara, si més no des de fora al carrer, ja sembla plenament renovada. Potser a dintre encara no estiga acabada del tot, però ja poc deu faltar. En tot cas fa goig. Aquesta casa podria convertir-se en un centre cultural important tenint en compte la figura que evoca, Braulio Foz, un personatge de gran vàlua tant en termes absoluts –és el màxim novel·lista aragonès del segle XIX– com des del punt de vista emblemàtic, perquè Foz, i això és un fet que massa sovint se sol oblidar, va escriure tant en castellà, com també en aragonès –aragonès és el cognom que dóna títol a la seua obra més coneguda, “Vida de Pedro Saputo”, i aquesta obra conté fragments en la mateixa llengua– i en català, la seua llengua pròpia. S’uní de forta amistat amb l’escriptor català i ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer –per als qui potser no el conegueu val la penar recordar que fou gran admirador de La Corona d’Aragó; els noms dels carrers de l’Eixample barceloní en donen testimoni–, que li obrí les portes del cenacles literaris de Barcelona. Foz publicà diversos articles sobre llengua i literatura catalanes i presidí els Jocs Florals de Barcelona del 1863, on pronuncià un discurs en català. Tenint en compte aquests fets i el seu valor emblemàtic, la casa natal de Foz a Fórnols podria convertir-se en un centre que documentés i exposés tant la figura i l’obra de Foz, com les tres llengua –aragonès, castellà i català– en què aquest autor va escriure.