Viles i Gents

Molt més que un detall (Ramón Mur)

(Traducció de la columna El Contorno d’en Ramón Mur en Diario de Teruel del dia 6 d’octubre de 2005)

“El president de la Diputació Provincial de Terol, Miguel Ferrer, va estar, la setmana passada el pregoner de les festes de Valjunquera. El dilluns vaig tenir ocasió de saludar-lo a Terol, però em vaig oblidar de felicitar-lo —no ho sabia— per haver començat el seu pregó de Valjunquera en el català d’Aragó, el del Matarranya, que es parla en aquesta població. Em sembla molt més que un simple detall o una deferència amb els veïns de Valjunquera. El president de la Diputació no és ciutadà bilingüe i cap obligació tenia d’haver-se ocupat en dirigir unes paraules en l’idioma matern de les persones a les quals s’anava a dirigir en un poble de la província de Terol. No tenia motiu per a sentir-se obligat perquè la llengua d’aquesta part de la província no és aquella que va aprendre al néixer. Per això mateix aquest tipus de comportaments s’agraeixen més. Segur que a Valjunquera no ha passat desapercebuda aquesta salutació en català del president de la Diputació. En la corporació provincial hi ha diversos diputats bilingües, els quals també s’ho reconeixeran. Aquest assumpte del bilingüisme no es pot obviar. Cal procurar no polititzar el pròxim debat lingüístic, com va dir el sotspresident del Govern d’Aragó, José Ángel Biel a les Corts en ocasió del debat sobre l’estat de la comunitat autònoma. Però també va dir que el nou Estatut d’Aragó, el reformat, haurà de reconèixer “els nostres senyals d’identitat, el nostre Dret, la nostra història, les nostres llengües pròpies…” I el debat es reproduirà de forma institucional amb la Llei de Llengües, el projecte de les quals remetrà en breu el Govern d’Aragó a les Corts. Molts temen aquesta situació, uns altres l’afrontem amb expectació i esperança perquè d’un temps enllà esperàvem viure-la. Fa molt de temps que hauria d’haver-se abordat el debat lingüístic, per complicat que sigui. Precisament perquè és un assumpte espinós, no es pot eludir. Ha arribat el moment, benvingut sigui. Per això les paraules d’en Ferrer en català són molt més que un simple detall”.

José Miguel Gràcia