Viles i Gents

La Ruta dels Ibers al Baix Aragó és un ambiciós projecte cultural que intenta recuperar les restes històriques d’època ibèrica molt important en el nostre territori i donar-les a conèixer a través d’una coordinada promoció turística cultural de qualitat. L’itinerari passa per les comarques del Bajo Martín –Azaila-, Andorra- Sierra de Arcos –Alloza, Oliete i Andorra-, Baix Aragó –Alcanyís, Alcorisa i Foz Calanda-, Baix Aragó-Casp –Casp- i Matarranya. D’aquesta última comarca el projecte inclou les viles de Calaceit, Queretes, Massalió i la Vall del Tormo. Els jaciments ibèrics que s’han seleccionat per pertànyer a la ruta són el Tossal Redó i Sant Antoni a Calaceit, els Castellans a Queretes, Sant Cristòbal i el Piuró del Barranc Fondo a Massalió i la Torre Cremada i els Trullets a la Vall del Tormo. Aquests jaciments ja havien estat prospectats i excavats per l’Institut d’Estudis Catalans a principi del segle XX, excepte els Trullets que s’ha descobert recentment.
Dos d’aquestes viles del Matarranya ja compten, ara mateix, amb un museu. Calaceit, des de la dècada dels 80, el dedicat a Joan Cabré, arqueòleg local de principi del segle XX, que pertany al Govern d’Aragó. De propietat local és el recent creat Taller d’arqueologia i Història de Queretes, dedicat sobretot a l’arqueologia, molt important per la gran quantitat de jaciments prospectats dins del seu terme municipal. A les altres dues viles: la Vall del Tormo i Massalió hi ha projectat dos centres de visitants o d’interpretació del món ibèric.
La Vall del Tormo és la localitat que més campanyes arqueològiques s’han dut a terme en els últims anys, durant la dècada dels 90, a càrrec de la Universitat de Tolouse i el Taller d’Arqueologia d’Alcanyís, on s’ha excavat la Torre Cremada, els Trullets i lo Cerrao, tres jaciments propers d’època ibèrica a la vora del riu Matarranya. A Massalió s’han iniciat les excavacions a Sant Cristòbal que forma amb l’ermita dedicada al sant un conjunt històric d’una singular bellesa. En el mateix terme municipal s’ha netejat el Piuró del Barranc Fondo, les Escodines Altes i Baixes.
Per promocionar el projecte s’ha realitzat l’exposició itinerant “Pioneros de l’arqueologia ibérica del Bajo Aragón” que recorre totes les viles que participen en la ruta. Per a més informació sobre aquesta iniciativa cultural del Baix Aragó podeu entrar i consultar la web http://www.iberosenaragon.net.
El turisme cultural és un dels motors econòmics de la comarca del Matarranya més dinàmics que ja compta amb una infraestructura important –cases rurals, hotels, càmpings, restaurants…- però que cal diversificar i oferir més propostes per al visitant com la que ara es presenta. El creixement, any rera any, demostra la vitalitat del sector turístic i la seua rentabilitat.

Molt més que un detall (Ramón Mur)

(Traducció de la columna El Contorno d’en Ramón Mur en Diario de Teruel del dia 6 d’octubre de 2005)

“El president de la Diputació Provincial de Terol, Miguel Ferrer, va estar, la setmana passada el pregoner de les festes de Valjunquera. El dilluns vaig tenir ocasió de saludar-lo a Terol, però em vaig oblidar de felicitar-lo —no ho sabia— per haver començat el seu pregó de Valjunquera en el català d’Aragó, el del Matarranya, que es parla en aquesta població. Em sembla molt més que un simple detall o una deferència amb els veïns de Valjunquera. El president de la Diputació no és ciutadà bilingüe i cap obligació tenia d’haver-se ocupat en dirigir unes paraules en l’idioma matern de les persones a les quals s’anava a dirigir en un poble de la província de Terol. No tenia motiu per a sentir-se obligat perquè la llengua d’aquesta part de la província no és aquella que va aprendre al néixer. Per això mateix aquest tipus de comportaments s’agraeixen més. Segur que a Valjunquera no ha passat desapercebuda aquesta salutació en català del president de la Diputació. En la corporació provincial hi ha diversos diputats bilingües, els quals també s’ho reconeixeran. Aquest assumpte del bilingüisme no es pot obviar. Cal procurar no polititzar el pròxim debat lingüístic, com va dir el sotspresident del Govern d’Aragó, José Ángel Biel a les Corts en ocasió del debat sobre l’estat de la comunitat autònoma. Però també va dir que el nou Estatut d’Aragó, el reformat, haurà de reconèixer “els nostres senyals d’identitat, el nostre Dret, la nostra història, les nostres llengües pròpies…” I el debat es reproduirà de forma institucional amb la Llei de Llengües, el projecte de les quals remetrà en breu el Govern d’Aragó a les Corts. Molts temen aquesta situació, uns altres l’afrontem amb expectació i esperança perquè d’un temps enllà esperàvem viure-la. Fa molt de temps que hauria d’haver-se abordat el debat lingüístic, per complicat que sigui. Precisament perquè és un assumpte espinós, no es pot eludir. Ha arribat el moment, benvingut sigui. Per això les paraules d’en Ferrer en català són molt més que un simple detall”.

José Miguel Gràcia