Viles i Gents

Ahir, 26 d’octubre, es va fer un emotiu i merescut homenatge a l’escriptor mequinensà Jesús Moncada a l’Espai de Dansa i Música de Barcelona. Malgrat ser un dia entre setmana i a una hora poc habitual per aquests actes, les set de la tarda, el pati de butaques estava ben poblat per admiradors i seguidors d’un narrador no massa donat a convocatòries massives ni mediàtiques. A la primera fila: la mare, la germana i família presidint l’acte d’homenatge. Per l’auster escenari, que s’adeia amb la personalitat de l’escriptor, hi aparegué Xavier Moret, escriptor i amic, que ens introduí en el complex món literari del personatge. A cada interval, Sandrine Robillard, suggerent violoncel.lista, ens obsequiava amb una meravellosa interpretació. Xavier Moret ens presentava, a l’altra banda de l’escenari, els lectors d’una veritable antologia de textos: els escriptors Maria Barbal, Mercè Biosca, Andreu Carranza, Imma Monsó, Hèctor Moret, Artur Quintana, Pau Vidal entre d’altres, editors com Carles-Jordi Guardiola o Ernest Folch, polítics com la consellera de Cultura Caterina Mieras, l’alcaldesa de Mequinensa Magda Godia o Ferran Mascarell exregidor de Gràcia i els traductors de l’obra de Moncada a l’anglès i a l’eslovè que llegiren amb la seua llengua. Al final de l’acte la seua germana i el seu nebot agraïren al nombrós públic la presència en la convocatòria. Mentrestant, a la gegantina pantalla de l’escenari, es visualitzaren fotografies de l’antiga Mequinensa recopilades per l’escriptor i les peus de fotos escrites pel mateix Moncada. Més tard, pintures i dibuixos de la primera etapa creativa de l’autor i, finalment, les artístiques i sempre sorprenents dedicatòries dels llibres als seus amics i lectors.
En eixir de la sala ens trobàrem amb un altre regal de l’autor; dues publicacions recents que alguns de nosaltres no coneixíem: Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas 2004, publicat pel Govern d’Aragó, amb una antologia de textos il.lustrats per una col.lecció fotografies cedides pel seu arxiu personal i Jesús Moncada. Su universo literario (2005) publicat per l’Ajuntament de Mequinensa i el Govern d’Aragó, amb diferents articles glossant la seua obra i entrevistes, treball il.lustrat amb dibuixos i pintures del mateix Moncada.
L’acte va ser organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, la família i les editorials la Magrana i Edicions 62 que li van editar la seua producció literària.

Josep Galan Castany (Fraga, Baix Cinca, 1948) era llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, i professor d’ensenyament primari. Exercia com a professor des de feia uns vint anys en una escola de Santa Margarida de Montbui, on també havia estat com a director i regidor de l’ajuntament, a prop d’Igualada, on vivia.

Militant de CCOO des de 1978, fou un gran defensor del català a l’Aragó des dels anys 80. Va ser durant 23 anys, concretament fins a desembre del 2004, en què Susanna Barquín el rellevà en el càrrec, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i un dels fundadors i, anteriorment, ja havia participat en la fundació de l’Institut d’Estudis de Fraga. Entitat que té com a objectiu la defensa, reivindicació, estudi, investigació i divulgació dels valors culturals de la comarca i de la Franja, essent la llengua catalana, que es parla en aquest territori, l’element essencial de totes les seues actuacions, i cap a la seua normalització, divulgació i protecció i reconeixement oficial a l’Aragó van dirigides les seues accions.

L’Institut del Baix Cinca ha publicat més de seixanta llibres i, al costat d’altres associacions culturals de la Franja, és l’impulsor i gestor de la revista Temps de Franja editada des del novembre del 2000. Josep Galan n’era redactor en cap i articulista.

Autor de diversos llibres: Estudis lèxics de la parla de Fraga –tres volums- I-II (1985) i III (11987), Refranyer fragatí (1987), Les cançons de la nostra gent (1993), Les motades de Fraga (1994), L’estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995), amb col•laboració amb Hèctor Moret, El lèxic esmorteït de la parla de Fraga (1997) i una novel.la breu titulada Mort a l’Almodí, publicada el 1983 i una segona edició el 1991, ambientada a Fraga. Estava preparant, dins de la col•lecció d’estudis descriptius de la llengua de la Franja, amb col•laboració amb altres autors, dos estudis dedicats a Torrent i Velilla de Cinca.

En una entrevista inèdita, que publicarà pròximament Temps de Franja, lamentava que encara no s’hagi aprovat la Llei de Llengües, tal com recull l’Estatut aragonès i anuncià el president del Govern Marcel•lí Iglesias. Això li feia sentir-se com un ‘ciutadà de segona’ en la seua pròpia terra.

Entre les iniciatives culturals, on havia col•laborat, que més valorava era el recull Bllat Colrat (1997), tres volums que recopilen la literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, continuant el projecte de recollida que pocs anys abans s’havia fet al Matarranya.

Impulsor del treball en equip i de coordinar les diferents associacions constituïdes a la Franja. Així va ser com va formar-se Iniciativa Cultural de la Franja el 2004 que presideix Artur Quintana, que té com a portantveu la revista Temps de Franja, hereva d’altres publicacions anteriors com Sorolla’t al Matarranya, Batecs (1988-1997) al Baix Cinca, on hi participà Josep Galan com a redactor, i Desperta Ferro a la Llitera.

La seua tasca va ser reconeguda amb, entre altres guardons, el Premi Jaume I de la Franja 2000 i l’atorgat per la Fundació Jaume I a l’Acció Cívica 2003. En tots dos premis concedits per la seua vitalitat i compromís en la defensa del català, una llengua que a l’Aragó parlem 60.000 persones.

El meu amic X té un negoci que el fa tractar amb molts llocs d’Espanya. És persona conservadora, votant –quan ho fa– del partit de la dreta. És d’un poble del Matarranya i, per tant, catalanoparlant. Em confessava l’altre dia que, per si de cas, no usa mai el català en les seues transaccions, i que li costa justificar el seu cognom inequívocament no castellà. “És per això de l’Estatut” em deia.
La Z viatjava en el tren de Barcelona a Casp. Passada l’estació de Favara, el revisor va haver de veure-se-les amb un grup d’immigrants que no duia bitllet. El comentari d’un parell de matrimonis que anava al mateix vagó va ser que allò era culpa “del catalán” –referint-se al revisor que va de Barcelona a Faió–, que no havia fet la seua feina. Van repetir unes quantes voltes, amb ràbia, això de “el catalán”. L’amiga Z em comentava que ni tan sols ho era, de català, el revisor anterior.
Són dos cassos potser insignificants, però representatius d’això que es respira per les Espanyes. Diuen els que n’entenen que no va passar res de semblant amb els bascos quan allò el Pla Ibarretxe. Perquè aquest acarnissament amb un text aprovat pel 90% dels representants democràtics dels catalans? Fa l’efecte que, faiguen el que faiguen, sempre hi haurà algú disposat al boicot i a l’insult. Em miro els nostres veïns del Principat i intento comprendre què és el que molesta tant. Alguns comentaristes ho comparen amb l’antisemitisme: un sentiment latent i transversal, que espera qualsevol excusa per manifestar-se. No sé si tenen raó, però quan escolto algunes tertúlies m’agafa por. I natres, els aragonesos de llengua catalana, mos hem d’arraulir rera l’escut de, “no, yo soy de Teruel”, en castellà per si de cas. Perquè si els costa d’acceptar que els catalans siguen catalans, què passarà quan descobreixin que alguns aragonesos també parlem en català?

Josep Galan ha mort a la una de la matinada d’avui dimecres 26 d’octubre. Va ser uns dels fundadors de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca,
i en va ser president fins fa poc. Nascut el 1948, ha teixit una llarga
trajectòria en defensa del català a la Franja de Ponent, primer amb
l’Institut d’Estudis Fragatins, que posteriorment va abastar tota la
comarca del Baix Cinca amb l’IEBC. Va promoure la coordinació de les
entitats de la Franja fins fundar la Iniciativa Cultural de la Franja,
juntament amb el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Associació Cultural del Matarranya i els Consells Locals de la Franja. Era conseller del Departament de Lletres del Institut d’Estudis Ilerdencs i va participar activament en l’elaboració dels diferents dictàmens i avantprojectes de Llei de Llengües a Aragó. Actualment era cap de redacció de Temps de Franja

i era autor de diversos llibres com Estudis Lèxics de la parla de
Fraga -volums I, II i III- (1985), Les motades de Fraga (1994), Les
cançons de la nostra gent (1993), Estudi descriptiu de la llengua de
Fraga (1995) i Mort a lAlmodí (1991). Josep Galan Castañ va deixar la
presidència de l’IEBC fa pocs mesos en mans de la seua sucessora, la
Susanna Barquín.

La cerimònia civil serà dissabte 29 d’octubre, a les 10 h. del matí, al
cementiri de Fraga.

Josep Galán en una intervenció a la Universitat de Lleida
Fotografia: franjadeponent.net

Entrevista a Josep Galan i Francesc Ricart

L’escriptor i animador cultural Josep Galan Castañ ha mort esta matinada a un hospital de Lleida com a consequència d’una penosa malaltia. Galan, que va naixer a Fraga fa 57 anys, va presidir l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i va ser promotor de nombroses iniciatives culturales a la Franja Oriental, como la recopilació de literatura oral Bllat Colrat o la revsita Temps de Franja. Era llicenciat en Filosofia i Lletres i Magisteri. Va ser un gran defensor del català d’Aragó i va lluitar per la seua dignificació i pel seu reconeixement oficial. En una entrevista inédita que publicarà Temps de Franja va declarar que la continuada demora en l’aprobació de la Llei de Llengües el feie sentir “ciutadà de segona”. El proper dia 12 de novembre serà homenatjat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca a Fraga.

Lluís Rajadell, amic i company d’aquesta columna “Viles i gents” ha estat el guanyador del premi de RELATS CURTS “MATIES PALLARÈS” 2005 de la vila de Pena-roja de Tastavins amb l’obra “Lo caferet”.

Del segon premi ha estat la guanyadora, Maria Isabel Sirac Lacueva amb el relat “Olvídate de mi”.

El Jurat ha fet palesa la seua opinió amb referència a l’alta qualitat d’un gran nombre dels treballs presentats.

Diferents escriptors –Maria Barbal Andreu Carranza, Imma Monsó, Hèctor Moret, Xavier Moret i Pau Vidal-, polítics i editors participaran en l’homenatge que se li farà a Jesús Moncada el 26 d’octubre a Barcelona, a l’Espai de Dansa i Música de Barcelona des de les 7 de la tarda. A més hi assistiran la mare i la germana de l’escriptor mequinensà.
A presentació de l’escriptor anirà a càrrec de Xavier Moret, després hi haurà lectures de les seues obres més celebrades, música, imatges antigues i dibuixos i pintures de la col.lecció de l’escriptor.

(Llibret de les II jornades culturals i literàries)
Organitza: Comarca del Matarranya
Col·laboren:
Associació Cultural del Matarranya, IberCaja, Departamento de Educación, Cultura
y Deporte de la DGA, Centro del libro de Aragón, Diputació de Teruel, Caja Rural de Teruel, CAI, Omezyma, Aj. de Vall-de-roures, Aj. d’Arenys de Lledó, Aj. de Pena-roja de Tastavins, Aj. de Fondespatla, Aj. de Mont-roig, Aj. de Torredarques, Aj. de Calaceit, A. Cultural Sucarrats.

Disseny: Luis Torroba • Imprès a Gràfiques del Matarranya. Calaceit. D.L: TE-61/2005

DIJOUS 27 d’octubre

CALACEIT

19:30 Recepció d’autoritats i inauguració de les Jornades a la Seu Cultural del Matarraña/Matarranya.

20:00 Homenatge en memòria dels poetes de la nostra terra: Teresa Jassà, Desideri Lombarte i Ángel Crespo, al Teatre Municipal.

Recital poètic i projecció de vídeos sobre Ángel Crespo i Teresa Jassà.

23:30 Sons en la nit Tertúlia/ Lectura/ Recital de Poemes, al Molí de Celma,
amb els autors participants a les Jornades:
Ana Maria Moix, Juan Cobos,Wilkins, Luis Torroba, Pepe Heredia, Fernando Martínez
Lainez, Juan Bolea, Ángel Guinda, Rosendo Tello, Francho Nagore, Emilio Ruiz Barrachina, Silvestre Hernández, Natacha Seseña i Pilar Gómez de Bedate.

DIVENDRES 28 d’octubre

VALL-DE-ROURES

10:30 Visita guiada al Castell de Vall-de-roures.

11:30 Café amb recital de poemes d’Ana María Moix, Ángel Crespo i Juan Cobos Wilkins, a l’I.E.S. Matarranya.

12:00 Conferència sobre Ángel Crespo a càrrec d’Ángel Guinda, Rosendo Tello i Francho Nagore, a l’ I.E.S. Matarranya.

17:30 Tertúlia literària entre els autors presents a les Jornades, a l’Ajuntament de
Vall-de-roures.

Exposició, venda de llibres dels autors i signatura de llibres.

19:30 Recital-teatre a càrrec de Pepe Heredia, Luis Torroba i Ángeles Macua, al
Castell de Vall-de-roures

22:30 Concert amb Melchor de Córdoba, al castell de Vall-de-roures.

DISSABTE 29 d’octubre

CALACEIT

11:30 Ofrena floral a Ángel Crespo i Teresa Jassá.

12:30 Presentació del llibre d’Ángel Crespo “La realidad entera” per Antón Castro,
al Museu Joan Cabré.

18:30 Trobada amb poetes i escriptors (Ana Mª Moix, Juan Cobos Wilkins,
Fernando Martínez Lainez, Juan Carlos Méndez Guedez, Juan Bolea i Emilio
Ruiz Barrachina), al Museu Joan Cabré.

19:30 Café amb records. Calaceit epicentre de cultura: del passat al futur.
Escriptors i artistes vinculats a la comarca (Fernando Navarro, Natacha
Seseña, Pilar Gómez de Bedate), al Museu Joan Cabré.

ARENYS DE LLEDÓ

22:00 Imatges en la nit. Projecció de la pel·lícula La luz prodigiosa. Assistents:
Fernando Marías, autor de la novel·la i guionista de la pel·lícula, i Marta
Rivera de la Cruz, escriptora i periodista.

DIUMENGE 30 d’octubre

PENA-ROJA DE TASTAVINS

11:00 Ofrena floral a Desideri Lombarte i inauguració del carrer en el seu honor.

11:30 Inauguració de l’exposició «La llengua catalana a l’Aragó» produïda per
l’Associació Cultural del Matarranya, al Saló Cultural. A continuació, jocs sobre l’exposició
per als més menuts.

12:00 Presentació del llibre de Pasqual Vidal “A la falda de la iaia” per Ana Maria
Moix i presentació del llibre “Poemas” de Jaime Gimeno per Emilio Ruiz
Barrachina, al Centre Polivalent.

13:30 Lliurament dels Premis «Maties Pallarés» de relats curts i el de pintura “Desideri
Lombarte”, al Centre Polivalent.

FONTDESPALTLA

18:00 Concert d’orgue i cant coral a càrrec de l’organista Eduardo Gregorio Val i
Corals del Matarranya, a la Iglésia Parroquial del Salvador.

DILLUNS 31 d’octubre

CALACEIT

11:00 Visita guiada a la comarca. Eixida des de Calaceit. Informació i inscripcions:
Seu Cultural de la comarca del Matarraña/Matarranya, tel. 978 85 12 01

PENA-ROJA DE TASTAVINS
16:30 Correllengua

MONT-ROIG
17:30 Inauguració de l’exposició «Colors del Matarranya», olis, acrílics i aquarel·les
d’Isabel Badia, a la Sala d’Exposicions.

18:00 Presentació del llibre de Leo Jover Al otro lado del espejo, a l’Ajuntament.

19:00 Taula redona El Matarranya a través de la mirada d’escriptors i artistes
(Lluís Rajadell, Artur Quintana, Silvestre Hernández, Pasqual Vidal, Gema
Noguera, Josep Antoni Carrégalo, Natxo Sorolla, Micaela Gago i José Miguel Gràcia),
a l’Ajuntament.

21:30 Concerts de: Tres en un sofà (21:30 a 23:00), Trance (00:00 a 1:30), Los Draps
(1:30 a 3:00). Al Saló Cultural.

DIMARTS O1 de novembre

FONDESPATLA

18:00 Presentació del llibre Bitácora de Silvestre Hernández Carné, al Saló Multiusos.

19:00 Taula redona sobre la literatura del Matarranya. (Juli Micolau, Susanna Barquín,
Hèctor Moret, Cinta Mulet, Carles Sancho, Judit Ortiz, Ramón Guimerá, Isidor Cònsul
i Manel Ollé), al Saló Multiusos.

21:30 Sons en la nit. Tertúlia-lectura i recital de poemes pel DuoRecapte, al Saló Multiusos.

DIMECRES O2 novembre

DIA COMARCAL DE LA LECTURA
Conta contes, concursos i exposicions, amb la col·laboració de les biblioteques municipals.

DIJOUS O3 de novembre

MONT-ROIG
19:00 Projecció de la pel·lícula El club de los poetas muertos i, a continuació, café-xarrada-col·loqui, al Saló Cultural.

21:00 Concert de guitarra de Sergio Esteve Ferrer, al Saló Cultural.

DIVENDRES O4 de novembre

TORREDARQUES

21:00 Obra de teatre “La cornudiella burlada” a càrrec del grup de teatre Segle XIII,
al Poliesportiu.

DISSABTE O5 de novembre

MONT-ROIG

18:00 Concert d’orgue a càrrec de l’organista Juan Sant Martí, a la Iglésia Parroquial
de la Mare de Déu de l’Assumpció.

EXPOSICIONS

ÁNGEL CRESPO. CON EL TIEMPO, CONTRA EL TIEMPO. Museu Joan Cabré,
Calaceit, del 6-08-2005 a l’1-11-2005
Horari: de dimecres a diumenge d’11,00 a 14,00 hores i de 16,30 a 18,30 hores (diumenges
i festius tancat per la tarda)

LA LLENGUA CATALANA A l’ARAGÓ. Saló Cultural, Pena-roja de Tastavins,
del 29- 10-2005 a l’1-11-2005
Horari: de 12,00 a 14,00 hores i de 17,00 a 19,00 hores.

COLORS DEL MATARRANYA. Olis, acrílics i aquarel·les d’Isabel Badia. Sala d’exposicions,
Mont-roig, del 29-10-2005 a l’1-11-2005.
Horari: de 12,00 a 14,00 hores i de 17,00 a 19,00 hores.

Una nova edició de les Jornades Micològiques se celebren aquest cap de setmana –22 i 23 d’octubre- a Beseit, organitzades per l’Associació Amics dels Bolets. El dissabte hi haurà una eixida al matí per tal de buscar bolets a la muntanya per a després fer una exposició sobre les diferents espècies que es poden trobar als Ports de Beseit. Eixe mateix dia, a la tarda, hi haurà una xarrada del micòleg Francisco Serrano Ezquerra que coneix molt bé l’extraordinària riquesa micològica del Matarranya. El diumenge degustació de diferents bolets i plats que tenen aquests com a base o complement. Unes jornades plenes d’activitats per visitar la turística població matarranyenca i apropar-se al suggerent món dels bolets.

L’exposició itinerant ‘Pioneros de l’arqueologia ibérica del Bajo Aragón’ que recorre totes les poblacions que formen part de la ‘Ruta de los Iberos en el Bajo Aragón’ es presentarà amb el següent calendari en els municipis de la comarca del Matarranya:
A Queretes ja es va poder visitar durant la segona quinzena d’agost.
A Massalió es podrà veure la primera quinzena de novembre.
A la Vall del Tormo la segona setmana de desembre.
I a Calaceit la primera quinzena de gener.
A més de visitar l’exposició es pot comprar el catàleg, de 95 pàgines, que conté cinc articles d’autors especialitzats en cultura ibèrica i reproduccions de les fotografies de l’exposició. Dos bones iniciatives per a promocionar i consolidar la recent creada ruta ibèrica que pretén recuperar les restes històriques d’aquesta cultura a les nostres comarques.

El sociòleg de la Franja, Josep Espluga, impartirà avui una conferència a la Universitat de Barcelona amb el títol de “Potencialitats i limitacions de la llengua per a crear idetitat social a la Franja”.

Josep Espluga és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha realitzat un estudi sobre la identitat col·lectiva i la identitat lingüística a la Franja, juntament amb A. Capdevila, publicat per pagès editors com Franja, frontera i llengua. Ha publicat altres treballs, com Urbilatèria, editat per la Iniciativa Cultural de la Franja, i té un treball que acaba de publicar a Lleida: Planeta Franja. El trencacloques del català a l’Aragó.

La conferència tindrà lloc a l’aula 0.3 de l’Edifici Aribau de l’Edifici Històric de la UB (Plaça Universitat) a le18.30, i forma part de les Jornades sobre Llengua i Identitat que organitza el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació. Vinte Lagüens n’impartirà una el pròxim dilluns 12 de desembre (18.30-20h) sobre “La configuración de la identidad lingüística aragonesa”. Lagüens és lingüista i professor de la Universidad de Zaragoza.

Un equip de treball format per Juan José Nieto director i Pepa Nogués tècnica de patrimoni estan portant a terme la redacció del Pla Director del Patrimoni Cultural de la comarca del Matarranya. De moment s’està fent un inventari molt detallat dels elements més notables del patrimoni de cada municipi, un arxiu fotogràfic i un altre bibliogràfic. Posteriorment, amb tota aquesta documentació, es farà una valoració de les necessitats de conservació i les possibilitats de la dinamització d’aquests béns culturals. Per a realitzar aquest treball s’ha hagut de fer gran quantitat d’entrevistes amb els principals agents socials de la comarca: alcaldes, regidors, estudiosos locals, associacions culturals…
Recordem que a la comarca del Matarranya hi ha cinc poblacions declarades com a Béns d’Interès Cultural –BIC- i que tenen la categoria de conjunt històric: Beseit, Calaceit, la Freixneda, Ràfels i Vall-de-roures. A més tenim un total de 52 elements a tota la comarca declarats BIC. Alguns ajuntaments conserven uns arxius documentals de gran valor històric com a la Freixneda, Calaceit, Pena-roja, Fondespatla o Massalió. És per això que el Pla Director del Patrimoni Cultural al Matarranya és del tot necessari i urgent la seua catalogació.

J. A. Carrégalo
Fa quatre-cents mil anys, l’Homo erectus ja coneixie la manera de fer foc i d’aprofitar-se’n. Evidentment, al tindre controlat un dels elements de la naturalesa, el nostre antecessor es vorie posseïdor d’un poder immens. I eixa sensació el deurie estimular en la missió —llarga, però infausta missió— de fer-se l’amo del planeta. És per això que, avui, l’Homo sapiens sapiens —sapiens?— continue engrescat en l’intent de dominar-ho tot. Fins al punt que s’està apropiant de la terra, i també de les aigües i de l’espai. I en fa un ús irresponsable, sense comptar que, més que una herència, l’hàbitat que mos acull és un préstec de les futures generacions. Clar que eixe pretès domini és molt relatiu, ja que, de tant en tant, algun dels elements es revolte i envie avisos, en forma de catàstrofes, que mos haurien de fer reconéixer les nostres limitacions i aprendre de les equivocacions. Però és més fàcil culpar al destí que parar-mos a reflexionar. Per això, aquell aforisme que diu que l’home és l’únic animal que estropesse dos vegades amb la mateixa pedra continue sent vàlid. I, tot i que el refranyer popular mos ensenye que a la vora del riu no mos hi ham de fer el niu, hi ha ciutats sanceres situades per davall del nivell del mar, absolutament desprotegides contra l’embat de les aigües. En el record més immediat trobem les terribles inundacions de Nova Orleans. Molt prop de natres tenim governs entossudits a desviar cursos fluvials amb l’excusa de grans infrastructures, o que, de manera imprudent, decidixen construir ponts, o cobrir rius, rases i barrancs, sense comptar que han de suportar les freqüents avingudes propiciades per la meteorologia mediterrània. I, en el fible del desaprensiu furor immobiliari, s’eixequen edificis en les lleres dels rius. L’aigua, amb una força devastadora, té tendència a seguir el seu curs natural, i no atén a raons de dics, ni de desviaments, ni de seccions de desguàs. I és que hi ha polítics que no tenen ni dos dits de front. O, més ben dit, que tenen unes eixides com lo riu Tastavins.

La DGA acabe d’editar una guia de noms en aragonés i català. Compleix així un acord de les Corts adoptat a instàncies de la CHA. El diputat d’esta formació Gonzalo González considere que esta iniciativa contribueix a la normalització lingüística a l’Aragó i evitarà excuses dels funcionaris a l’hora d’inscriure els noms catalanofons o aragonesos als jutjats.

La CHA constituirà demà, día 15 d’octubre, el seu ligallo comarcal del Matarranya. A l’acte, que tindrà lloc a Queretes, asistiran els màxims responsables del partit, encapçalats per president, Bizen Fuster. CHA te militants a Calaceit, Queretes -on, a més, hi te un concejal-, Beseit, Vall-de-roures, La Freixneda i Torre d’arques.

El proper dia 26 d’octobre es celebrarà a Vall-de-rores el XII Dia del Turisme, organitzat per la Diputació Provincial. Els actes començaran a les 18.30 amb una visita guiada pel poble. L’acte central serà, a les 20.00, a l’esglèsia, i consistirà en l’entrega de la T de qualitat a les empreses turístiques i d’hosteleria que s’han distinguit pel seu bon servei al client. A les 21.30, hi haurà un sopar al castell.

L’amic i company de columna ‘Viles i gents’ José Miguel Gràcia, nascut a la Codonyera, rebrà aquest divendres, a les 18 hores a l’ajuntament de Saragossa i de mans de l’alcalde Juan Alberto Belloch, el premi a la millor cobla escrita en català en la vuitena edició del concurs de jotes del Pilar. L’any passat el poeta del Mesquí ja va rebre de l’ajuntament saragossà el primer premi a la millor col.lecció de cobles en català.
José Miguel ha obtingut diversos premis literaris per la seua producció poètica: finalista del Premi Guillem Nicolau del 2003 amb Pasqual Andreu, lo Florit, seleccionat per part del Jurat del Premi Santa Isabel d’Aragó 2003 de la DPZ amb XXXIII poemes. Reflexions i abstraccions i guanyador del Premi Guillem Nicolau 2004 amb el poemari ja publicat pel govern aragonès Vers a vers a Barcelona.

Enguany he anat unes quantes voltes a Fórnols, una vila com més va més polida i amb més cases arreglades. Pujant pel Carrer Major he observat com han anat avançant els treballs de restauració a la casa natal d’en Braulio Foz, un gran casalici de família llauradora benestant. Ara, si més no des de fora al carrer, ja sembla plenament renovada. Potser a dintre encara no estiga acabada del tot, però ja poc deu faltar. En tot cas fa goig. Aquesta casa podria convertir-se en un centre cultural important tenint en compte la figura que evoca, Braulio Foz, un personatge de gran vàlua tant en termes absoluts –és el màxim novel·lista aragonès del segle XIX– com des del punt de vista emblemàtic, perquè Foz, i això és un fet que massa sovint se sol oblidar, va escriure tant en castellà, com també en aragonès –aragonès és el cognom que dóna títol a la seua obra més coneguda, “Vida de Pedro Saputo”, i aquesta obra conté fragments en la mateixa llengua– i en català, la seua llengua pròpia. S’uní de forta amistat amb l’escriptor català i ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer –per als qui potser no el conegueu val la penar recordar que fou gran admirador de La Corona d’Aragó; els noms dels carrers de l’Eixample barceloní en donen testimoni–, que li obrí les portes del cenacles literaris de Barcelona. Foz publicà diversos articles sobre llengua i literatura catalanes i presidí els Jocs Florals de Barcelona del 1863, on pronuncià un discurs en català. Tenint en compte aquests fets i el seu valor emblemàtic, la casa natal de Foz a Fórnols podria convertir-se en un centre que documentés i exposés tant la figura i l’obra de Foz, com les tres llengua –aragonès, castellà i català– en què aquest autor va escriure.

L’exposició itinerant ‘La llengua catalana a l’Aragó’ editada per l’Associació Cultural del Matarranya i que es va presentar a l’agost a la Trobada Cultural del Matarranya a Massalió té el següent calendari:
A Massalió del 6 al 28 d’agost.
Al Palau Moncada de Fraga, coincidint amb l’Escola d’Estiu de la Franja del 5 al 11 de setembre.
A l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona del 13 al 29 de setembre (dia 28 a les 19h: xarrada i visita guiada a l’exposició).
Al Casal Cultural de Mollet del Vallès del 30 de setembre al 12 d’octubre.
A l’IES Bajo Cinca de Fraga del 14 al 26 d’octubre.
A la Sala Cultural de Pena-roja del 27 d’octubre al 5 de novembre coincidint amb les Jornades Culturals de la Comarca del Matarranya.

‘Temps de Franja’ setembre-octubre.

(Traducció de la columna El contorno del Ramón Mur en el Diario de Teruel del dia 7 d’octubre)
En El contorno d’ahir vaig fer una relliscada, de la qual em considero únic responsable. La Diputació de Terol no és Foral sinó Provincial. A primera hora del matí, un bon amic em va advertir de l’equivocació. Gairebé al uníson exclamarem els dos pel telèfon mòbil: “No estaria malament que fos foral!” Aragó també va tenir furs i els va perdre en les albors del segle XVIII. Malgrat tot, la Constitució reconeix avui els drets històrics d’Aragó dels quals emana la mateixa legitimitat foral d’altres comunitats properes. L’Estatut d’Autonomia d’Aragó, en la seva disposició addicional tercera, assenyala que “l’acceptació del règim d’autonomia que s’estableix en el present Estatut no implica la renúncia del poble aragonès als drets que com a tal li haguessin pogut correspondre en virtut de la seva història, els quals podran ser actualitzats d’acord amb el que estableix la disposició addicional primera de la Constitució”, la qual puntualitza: “La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L’actualització d’aquest règim foral es portarà a terme, si escau, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia”. Res més que afegir. Un altre sofert lector em va recordar que el vigent Estatut d’Autonomia d’Aragó contempla i respecta la nostra diversitat idiomàtica. En efecte, l’article 7 estableix que “les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una llei de Corts d’Aragó per a les zones d’utilització predominant d’aquelles”. A pesar d’haver-se intentat, queda per complir el mandat exprés que recull aquest article perquè una llei reguli el dret a expressar-se en aquestes “modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó” així com el seu ensenyament en les demarcacions territorials bilingües. Ahir em vaig limitar a recordar que la futura llei serà enllumenada aviat per les Corts i em felicitava, com em felicito, perquè així sigui. Però, per evitar malentesos, aclarit queda. © 2005 Diario de Teruel

Repavalde va presentar el 32 de setembre a Casa la Vila a Vall-de-roures dos projectes educatius per als escolars: ‘Pasejant per Vall-de-roures’ i ‘Así nos lo contaron’. El primer està dirigit pel president de Repavalde Manuel Siurana i on també hi han col•laborat Jesús Calvo, Carmelo López i Jaume Carbó, on es proposen quatre itineraris que ha de fer l’alumnat per tal de conèixer millor el casc antic de la població que compta amb un interessant patrimoni històric i monumental i l’evolució de la vila a través del temps. Un itinerari és per conèixer l’edat mitjana, un altre per a l’edat moderna, el tercer pel descobriment de la cultura i les tradicions populars i el quart l’edat contemporània i l’evolució demogràfica. L’edició del projecte educatiu és bilingüe: català i castellà i està destinat per als dos últims cursos d’educació primària i el primer cicle de l’ESO. Per a fer possible aquest treball amb l’alumnat abans, durant i després de les visites s’han publicat quaderns de 40 pàgines de diferents colors per destacar les diverses activitats realitzades. El projecte va ser realitzat durant el curs 2004-2005.i ha tingut una subvenció de 3.000 euros del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó. Es preten fer, a més, un CD interactiu amb aquests materials aconseguits per fer-ne una millor divulgació.
El segon projecte educatiu per a escolars es titula ‘Así nos lo contaron’. Una recopilació de fotografies antigues comentades aconseguides per l’alumnat dels dos últims cursos de primària del CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures. Aquest projecte es va fer en els cursos 2003-2004 i 2004-2005, segons va explicar el director del centre Jesús Calvo.
I, finalment, aquest mateix curs Repavalde està preparant un altre projecte educatiu adreçat als escolars més menuts –de 3 a 9 anys- amb el títol ‘Valderobres para peques’.
Repavalde segueix apostant per la conservació, restauració i la divulgació del patrimoni municipal i, en aquests projectes educatius, mostra el seu interès en la formació dels més joves que és bàsic per sensibilitzar l’alumnat del valor que té el patrimoni que ens han deixat els nostres avantpassats i que tenim l’obligació de transmetre-ho a posteriors generacions.

La Ruta dels Ibers al Baix Aragó és un ambiciós projecte cultural que intenta recuperar les restes històriques d’època ibèrica molt important en el nostre territori i donar-les a conèixer a través d’una coordinada promoció turística cultural de qualitat. L’itinerari passa per les comarques del Bajo Martín –Azaila-, Andorra- Sierra de Arcos –Alloza, Oliete i Andorra-, Baix Aragó –Alcanyís, Alcorisa i Foz Calanda-, Baix Aragó-Casp –Casp- i Matarranya. D’aquesta última comarca el projecte inclou les viles de Calaceit, Queretes, Massalió i la Vall del Tormo. Els jaciments ibèrics que s’han seleccionat per pertànyer a la ruta són el Tossal Redó i Sant Antoni a Calaceit, els Castellans a Queretes, Sant Cristòbal i el Piuró del Barranc Fondo a Massalió i la Torre Cremada i els Trullets a la Vall del Tormo. Aquests jaciments ja havien estat prospectats i excavats per l’Institut d’Estudis Catalans a principi del segle XX, excepte els Trullets que s’ha descobert recentment.
Dos d’aquestes viles del Matarranya ja compten, ara mateix, amb un museu. Calaceit, des de la dècada dels 80, el dedicat a Joan Cabré, arqueòleg local de principi del segle XX, que pertany al Govern d’Aragó. De propietat local és el recent creat Taller d’arqueologia i Història de Queretes, dedicat sobretot a l’arqueologia, molt important per la gran quantitat de jaciments prospectats dins del seu terme municipal. A les altres dues viles: la Vall del Tormo i Massalió hi ha projectat dos centres de visitants o d’interpretació del món ibèric.
La Vall del Tormo és la localitat que més campanyes arqueològiques s’han dut a terme en els últims anys, durant la dècada dels 90, a càrrec de la Universitat de Tolouse i el Taller d’Arqueologia d’Alcanyís, on s’ha excavat la Torre Cremada, els Trullets i lo Cerrao, tres jaciments propers d’època ibèrica a la vora del riu Matarranya. A Massalió s’han iniciat les excavacions a Sant Cristòbal que forma amb l’ermita dedicada al sant un conjunt històric d’una singular bellesa. En el mateix terme municipal s’ha netejat el Piuró del Barranc Fondo, les Escodines Altes i Baixes.
Per promocionar el projecte s’ha realitzat l’exposició itinerant “Pioneros de l’arqueologia ibérica del Bajo Aragón” que recorre totes les viles que participen en la ruta. Per a més informació sobre aquesta iniciativa cultural del Baix Aragó podeu entrar i consultar la web http://www.iberosenaragon.net.
El turisme cultural és un dels motors econòmics de la comarca del Matarranya més dinàmics que ja compta amb una infraestructura important –cases rurals, hotels, càmpings, restaurants…- però que cal diversificar i oferir més propostes per al visitant com la que ara es presenta. El creixement, any rera any, demostra la vitalitat del sector turístic i la seua rentabilitat.

Molt més que un detall (Ramón Mur)

(Traducció de la columna El Contorno d’en Ramón Mur en Diario de Teruel del dia 6 d’octubre de 2005)

“El president de la Diputació Provincial de Terol, Miguel Ferrer, va estar, la setmana passada el pregoner de les festes de Valjunquera. El dilluns vaig tenir ocasió de saludar-lo a Terol, però em vaig oblidar de felicitar-lo —no ho sabia— per haver començat el seu pregó de Valjunquera en el català d’Aragó, el del Matarranya, que es parla en aquesta població. Em sembla molt més que un simple detall o una deferència amb els veïns de Valjunquera. El president de la Diputació no és ciutadà bilingüe i cap obligació tenia d’haver-se ocupat en dirigir unes paraules en l’idioma matern de les persones a les quals s’anava a dirigir en un poble de la província de Terol. No tenia motiu per a sentir-se obligat perquè la llengua d’aquesta part de la província no és aquella que va aprendre al néixer. Per això mateix aquest tipus de comportaments s’agraeixen més. Segur que a Valjunquera no ha passat desapercebuda aquesta salutació en català del president de la Diputació. En la corporació provincial hi ha diversos diputats bilingües, els quals també s’ho reconeixeran. Aquest assumpte del bilingüisme no es pot obviar. Cal procurar no polititzar el pròxim debat lingüístic, com va dir el sotspresident del Govern d’Aragó, José Ángel Biel a les Corts en ocasió del debat sobre l’estat de la comunitat autònoma. Però també va dir que el nou Estatut d’Aragó, el reformat, haurà de reconèixer “els nostres senyals d’identitat, el nostre Dret, la nostra història, les nostres llengües pròpies…” I el debat es reproduirà de forma institucional amb la Llei de Llengües, el projecte de les quals remetrà en breu el Govern d’Aragó a les Corts. Molts temen aquesta situació, uns altres l’afrontem amb expectació i esperança perquè d’un temps enllà esperàvem viure-la. Fa molt de temps que hauria d’haver-se abordat el debat lingüístic, per complicat que sigui. Precisament perquè és un assumpte espinós, no es pot eludir. Ha arribat el moment, benvingut sigui. Per això les paraules d’en Ferrer en català són molt més que un simple detall”.

José Miguel Gràcia

Els dies 29 i 30 de setembre es va desenvolupar a Beseit un seminari tècnic sobre usos tradicionals i producció de caragols. L’activitat formava part del programa de l’Universitat d’Estiu de Terol. Els organitzadors consideren que la cria i comercialització de caragols té moltes possibilitats econòmiques. En tota la província de Terol n’hi ha tres “granjes” dedicades a esta activitat.

El president de la DGA, Marcel·li Iglesias, no va concretar la data de presentació a les Corts de la tantes vegades anunciada Llei de Llengües d’Aragó, que hauria de posar els solaments per a la normalització de l’us del català i l’aragonés a la Comunitat Autònoma. Iglesias, que contestave a una interpelació del diputat de la CHA, Chesús Bernal, es va limitar el passat 30 de setembre a dir que el projecte de llei l’estan analitzant els serveis jurídics del Gobern aragonés. Bernal va recordar els reiterats -i incomplits- compromisos de regular la situació de les llengües minoritàries d’Aragó. El diputat nacionaliste va recordar a tres persones desaparegudes en els darrers mesos que van lluitar per la normalització linguística a Aragó, Toni Llerda, Miguel Asensio i Jesús Moncada.

Tres mil fotografies procedentes del divuit pobles de la comarca del Matarranya integren la colecció del Centre de la Memòria Històrica del Matarranya, inaugurat el passat dia 2 d’octubre a “Les Coves” de Valljonquera, unes antigues cotxeres acondicionades com a seu de l’arxiu fotogràfic comarcal. Els organitzadors van animar als veins de la comarca a aportar noves fotos per a incorporar-les al fons de l’arxiu, que es pot consultar per mitjans informàtics i que, en part, forma part de l’exposició permanent. La foto més antiga de les recopilades és de l’any 1890.

La Diputació Provincial de Terol va homenatjar el passat 30 de setembre al diputat i alcalde de Queretes Antonio Llerda, mort a l’agost degut a una fulminant enfermetat. Els portaveus de tots els partits -PSOE, PP, PAR i IU- van resaltar el caràcter cordial de Llerda i el seu espérit de consens i tolerància.
El president de la Diputació, Miguel Ferrer (PAR), va dir que la mort de Llerda “de forma extranya i em plena joventut va ser un cop dur per a la institució”. Ferrer va descriure a Toni Llerda com un home “afable i obert e la concòrdia i que mantenie bones relacions amb tothom. El trobarem en falta”.
El portaveu socialiste, Àngel Gràcia, va resaltar la “gran vocació de servei a la col·lectivitat de Toni Llerda”, que el va introduir en la activitat política. El portaveu del PP, Luis Carlos Marquesán, va indicar que el desaparegut diputat matarranyenc ere “una bona persona que fugia de la confrontació”.
La portaveu del PAR, Carmen Hernández, va dir que Toni ere una persona “respectuosa i tolerant que sempre tenie una paraula apropiada per a que els que estaven al seu costat es sentiren bé”.
Finalmente, la diputada de IU, Amor Pascual, va llegir un emotiu poema de Blas de Otero en record de Llerda.
Abans de començar el ple, es va depositar un ram de flors a l’escon que ocupava Toni Llerda a la Diputación i tots els diputats van guadar un minut de silenci.
Llerda, de 44 años, casat i amb dos fills, va desenvolupar una intensa labor com activiste cultural i va ser pioner en la lluita per la dignificació del català al Matarranya. Va ser president fundador de l’Associació Cultural del Matarranya.