Viles i Gents

Emigrants matarranyencs

En la recollida de textos de literatura popular en català al Matarranya pel treball “Lo Molinar”, a Fondespatla, una informant em va recitar un poema de la pubilleta de Can Pi procedent de Cervelló –al Baix Llobregat- i referit a un fet popular de finals del segle XIX. La troballa em va sorprendre en aquell moment per la llunyania del seu origen
Casualment en una conversa amb un dels últims pagesos de Cervelló em comentava que els seus avantpassats li explicaven que a principis del segle XX a Vallirana i Cervelló hi arribaven procedents del Matarranya molts treballadors temporers per ajudar-los a veremar i traginar el raïm de les terrasses esglaonades que resseguien les muntanyes de l’Ordal fins als cellers per l’elaboració del vi. Els jornalers venien de les seues terres amb els animals de càrrega perquè al Baix Llobregat escassejaven i calia baixar el raïm de les muntanyes al fons de la vall de la riera on es trobaven les dues viles arrenglerades al costat de la carretera nacional de Tarragona a Barcelona. Cada any els temporers quedaven entesos amb els propietaris i, any rere any, anaven contractats a la mateixa casa. Amb el seu afany d’estalviar el màxim menjaven ben poc, un tros de cansalada i pa, i dormien a les entrades de les cases on els propietaris hi guardaven els estris agrícoles i els animals. Passaven ben bé dos mesos: des de mitjans d’agost a mitjans d’octubre, perquè després del Pilar començava la verema al Matarranya i havien de tornar. En acabar la collita venien els seus animals de càrrega a molt bon preu als tractants de les comarques barcelonines que ja els coneixien de cada any i tornaven a casa a peu. Entre el sou de dos mesos de verema i la venda de l’animal obtenien uns diners que complementaven la seua precària economia agrícola.
És per això que en aquestes dos viles hi ha famílies procedents, de ben segur, de les migracions d’aquell temps. Alguns, en venir cada any, es van casar i s’hi van quedar per sempre perquè aquelles eren terres que, a més de l’agricultura, la gent tenia la possibilitat de treballar en les petites indústries que s’anaven establint: la indústria del vidre i del tèxtil. Després de la conversa amb el pagès sobre l’emigració matarranyenca a principis de segle XX em va clarificar una mica la possible procedència del text referit a la pubilleta de Can Pi recollit a Fondespatla.
Carles Sancho Meix.