Esquitxades de forats
Amb la variant d’Alcanyís es done una situació pareguda a la que pateix la millora de la N-232 entre l’enllaç de Ràfels i la província de Castelló. De la circumval·lació de la capital del Baix Aragó se’n parle des de fa prop de vint anys. Corrie l’any 1989 i ja es coneixie el traçat de la nova via que havia de deslliurar a la ciutat del tràfic derivat de les carreteres nacionals. Les primeres ratlles de la reforma de la carretera de Mont-roig deuen de ser encara més antigues. Però lo cas és que ni en un ni en l’altre projecte s’han posat les màquines a treballar. Les travessies d’Alcanyís estan congestionades de vehicles que, en la major part dels cassos, no tenen res a veure amb el que la pròpia ciutat genera sinò que son gent de pas entre Saragossa i el Mediterrani o a la inversa. Els alcanyissans pateixen les conseqüències de la manca de voluntat política per a resoldre este problema. Dir que la demora no és altra cosa que la tramitació habitual de qualsevol projecte és l’excusa del mal pagador. Com deie fa pocs dies un columniste baix aragonès, només cal passar per altres províncies per a comprovar que, quan es vol, les obres es fan en quatre esgarraps. No, aquí la raó de la tardança no és altra que la passivitat dels nostres governants. S’anuncia un pla especial del Govern per a la província. La variant d’Alcanyís no hi haurie de figurar, perquè la seua execució no té res d’especial. Al contrari, és una actuació ordinària, quasi prosaica, i que ja haurie d’estar feta i refeta. Per a evidenciar-ho només cal repassar els rebentades que esquitxen totes les travessies de la ciutat per la sobreexplotació que provoca un tràfic totalment desbordat que converteix el que només haurien de ser carrers en carreteres a punt de rebentar, o millor dit, rebentades pels quatre costats.
Parlant d’una altra cosa. S’acaba de crear una acadèmia de la llengua aragonesa que té entre els seus objectius l’estudi de les variants lingüístiques que es parlen a Aragó, un treball que ja està fet i, a més, molt bé. Si no que pregunton a Francho Nagore, pel que fa a l’aragonès, i a Artur Quintana pel que fa al català. Fer un altra cosa és perdre el temps.
